Immigració

En aquests dies de gener s’ha remogut la problemàtica de la immigració. I, no sols per unes normes o lleis que es volen aplicar, o no, a Catalunya.

També aquesta setmana el partit Conservador i el seu primer ministre (Rishi Sunak, 1980) estan trepitjant les normes constitucionals per enviar els sol·licitants d’asil a un viatge només d’anada cap a Ruanda.

La por ha encallat la política del món ric per un nombre cada cop més gran de refugiats i altres immigrants que truquen a la nostra porta.

Dels 110 milions de persones que l’ONU va classificar com a «desplaçats per la força», a mitjans del 2023, més de la meitat es van quedar als seus propis països. Amb prou feines el 10% havia arribat al món ric. En general, els països més pobres acullen nou vegades més persones desplaçades, tot i tenir menys recursos.

El model seguit per Alemanya i altres països del nord d’Europa ha estat acollir i seleccionar els refugiats segons les necessitats laborals i tècniques dels seus estats. Un model d’acollida que és més de «recursos humans» que de persones.

L’onada de la dreta i l’extrema dreta a França ha portat a l’aprovació d’una nova llei d’immigració ben poc republicana, i molt en la línia de Marine Le Pen.

Entre nosaltres, Vox i el PP estan creant un greu clima de racisme i aporofòbia que ens reclama estar molt atents a no caure en aquest parany.

Unes poques dades per a la reflexió: les faig a partir d’IDESCAT; una mirada a les dues comarques de l’Empordà (Alt i Baix), pel que fa al tema de la presència de persones immigrades (tant europees com del Tercer Món), des de l’any 2000 al 2022, que és el darrer amb dades fiables.

"Necessàriament, s’ha de modernitzar el sistema mundial d’asil i la tasca d’acollir immigrants. S’hauria de compartir de manera més justa entre els Països acollidors"

L’any 2000, a l’Empordà, hi havia 204.119 habitants dels quals només 16.424 eren d’altres països. El 2004 érem 228.005 habitants i el doble d’habitants d’arreu que el 2000; ja hi havia 33.963 persones de fora.

I quasi es van tornar a duplicar del 2004 al 2013: dels 275.138 habitants ja eren 67.779 els immigrants.

L’any 2022, tot i haver crescut en nombre d’habitants (283.443) es va disminuir el nombre dels immigrants: 64.294.

En concret, les estadístiques diuen que a Figueres (2022) hi ha 47.088 ciutadans, dels que 13.115 són forasters; un percentatge del 27,85%, onze punts per sobre de la mitjana de la immigració a Catalunya (16,32%).

Ripoll, que aquests dies està essent de nou tema per si s’ha d’empadronar a tothom o no, té una taxa inferior a la catalana, del 13,33%, la meitat que la de Figueres o la de Torrella de Montgrí (27,68%).

Els corrents migratoris no afluixen, ni afluixaran; en el futur, el canvi climàtic farà que hi hagi encara més desplaçaments d’un lloc a l’altre.

Els pessimistes de la dreta, diu un corresponsal de The Economist, argumenten que més immigració generarà desordres, ja que les persones de cultures diferents no s’assimilaran. No obstant això, els estudis no troben proves sòlides que els països més diversos siguin menys estables, contrastant la Somàlia homogènia amb una Austràlia de molts colors.

Necessàriament, s’ha de modernitzar el sistema mundial d’asil i la tasca d’acollir immigrants. S’hauria de compartir de manera més justa entre els Països acollidors. I a tots ens cal evitar caure en l’aporofòbia, l’odi, l’aversió o el refús envers les persones en situació de pobresa.