Opinió | De Cal Recader

Dos senyals i un mico

"Al centre del Racó del Sinofós, hi havia un petit zoo circular fet de maons vermells d’on en sortien les particions de les gàbies. Els més jovenets teníem per costum passar l’estona irritant a un pobre mono tocant-lo amb un pal, tirant-li sorra, mullant-lo..."

Un mico en una imatge d'arxiu.

Un mico en una imatge d'arxiu. / EFE

Si passeu pel Rec del Molí de Castelló d'Empúries, veureu uns senyals d’advertiment on diu amb bon criteri: «Prohibit banyar-se» i molt encertadament algú hi ha escrit: «No hi ha aigua!». Malauradament, tenen tota la raó, no hi ha aigua. Si us pareu a pensar, el senyal diu la veritat amb els dos missatges que dona, ja que el fet de no haver-hi aigua també fa que sigui impossible banyar-se, per tant, podríem arribar a la conclusió que tant si hi ha aigua com si no val més no tirar-s’hi. Fa un temps en una de les places del vell mig de la vila hi havia un senyal de prohibit jugar a pilota, sabeu a quina plaça era? La plaça del Joc de la Pilota. Quin contrasentit més gran, no? La placa on hi ha escrit el nom de la plaça, sembla que et convidi a jugar a pilota i l’altre et prohibia fer-ho. Sort que algú se’n va adonar i va ser prou hàbil per treure’ns de l’entrellat desmuntant el senyal de prohibició. També us voldria parlar del Racó del Sinofós, avui desaparegut. Bé, potser desaparegut del tot no perquè el racó encara hi és, el que sí que s’ha perdut és el significat del mot Sinofós. Quan dic que ja no existeix vull dir que la seva essència fa anys que es va perdre.

Pels que no ho recordeu aquell espai era un punt de trobada d’anar i venir de persones joves i grans. Era un indret on els de més edat anaven a fer petar la xerrada i on de tant en tant enmig d’una conversa que clamava temps passats algun dels tertulians hi deixava anar: «Si no fos per això, si no fos per allò...». Al centre del racó hi havia un petit zoo circular fet de maons vermells d’on en sortien les particions de les gàbies. Els més jovenets teníem per costum passar l’estona irritant a un pobre mono tocant-lo amb un pal, tirant-li sorra, mullant-lo... Emprenyat, saltava sobre les reixes metàl·liques de la gàbia, s’hi agafava i amb força les sacsejava endavant i endarrere. Encara veig la pobra bèstia enfurismada. Si hagués pogut ens hauria agafat pel coll. Hi havia altres animalons: un gall d’indi, conills corquins i algun més que no recordo amb exactitud. El primat centrava tota la nostra atenció. Un record pel pobre mico!