Opinió

Avançar amb ulls de dona

"L’escriptora nord-americana Louise May Alcott (1832-1888) deia que el 'debat era masculí i la conversa femenina'"

Jornada El món del vi vist amb ulls de dona, al Celler Perelada.

Jornada El món del vi vist amb ulls de dona, al Celler Perelada. / Josep Ribas

L’escriptora nord-americana Louise May Alcott (1832-1888) deia que el «debat era masculí i la conversa femenina». Potser si l’autora de Little Women: or Meg, Jo, Beth and Amy (Donetes) (1868) fos contemporània nostra i escoltés les enceses participacions de moltes tertulianes mediàtiques, potser avui pensaria d’una altra manera. Malgrat això, dilluns de la setmana passada vaig tenir la sensació de recuperar aquest esperit de la conversa, compartint una taula rodona amb les tres ponents de la jornada El món del vi amb ulls de dona organitzada per l’EMPORDÀ i Prensa Ibérica. Mentre a fora s’acalorava el debat sobre els resultats de les eleccions al Parlament, a l’interior del nou Celler Perelada, escoltàvem les reflexions pausades de grans professionals.

La gerent del Grup Oliveda, Íngrid Teixidor; l’enòloga de la Cooperativa de Garriguella, Natàlia Duran, i la divulgadora del món del vi, Laura Masramon, a més de la comunicadora i sommelier, Meritxell Falgueras, que va cloure l’acte, varen traslladar al públic que omplia l’espai experiències i opinions sobre el paper de les dones a la vinya i el vi. Representen les milers de pageses, veremadores, cellereres, empresàries, enòlogues, químiques i periodistes que, en el sector primari, demostren que el paper de la dona mai ha estat secundari.

Les seves vivències retraten situacions que poden semblar anacròniques ben entrat el segle XXI. Han patit comentaris masclistes com que les dones entretenen al treball, que malgrat ser una tècnica experta hauria de portar un drap a la mà per netejar o veure com els seus interlocutors s’adrecen a l’acompanyant masculí perquè ella és vista al Japó com una geisha i no com una professional. És veritat, reconeixien, que la situació ha millorat amb els pas dels anys, encara que més lentament del desitjat. Tampoc varen amagar els seus dubtes pel futur: es percep una involució entre els més joves sobre un paper guanyat amb l’esforç de generacions senceres de dones infatigables.

Mentre això passava, a fora s’analitzaven uns comicis que incrementen la visibilitat de formacions que plategen dubtes sobre la necessitat d’avenços igualitaris. Quina mandra, de debò. Certament el món necessita, més que mai, avançar amb ulls de dona.