El limfedema és una malaltia desconeguda?

Aquesta paraula que és sinònim de malaltia, pot ser tan desconeguda com ella mateixa. El limfedema és l’acumulació anòmala de líquid en els teixits que hi ha per sota de la pell, que provoca un augment del diàmetre de l’extremitat quan té aquesta localització. I passa perquè el sistema limfàtic no pot drenar la limfa. Aquest sistema té una missió complementària a l’aparell circulatori. És el responsable d’eliminar material inútil que no pot ser transportat a l’exterior per altres vies. També té altres funcions.

Es tracta d’una malaltia crònica que té tendència a empitjorar si no s’hi posen mesures. El seu diagnòstic és fonamentalment clínic i hi hem de pensar quan hi ha un edema crònic, habitualment a les extremitats, que evoluciona cap a la fibrosi o enduriment de la pell.

La causa més freqüent, en els països desenvolupats, és la secundària a les neoplàsies. En els que estan en vies de desenvolupament és la filariosi, que és una infecció per un paràsit. De vegades l’edema pot fer pensar que estem davant d’una altra malaltia que també en presenta i llavors cal fer el diagnòstic diferencial amb la trombosi venosa profunda, la síndrome postrombòtica, la insuficiència venosa crònica, algunes malalties sistèmiques o la presa de certs medicaments, per saber segur que és un limfedema. De fet, aquesta malaltia, com moltes d’altres, es pot diagnosticar i/o presentar en diferents graus de gravetat i la inflor pot ser de consistència tova, en la fase inicial, i sol evolucionar a ser més dura i/o fibrosada, quan ja fa temps que es té. Aquest edema que inicialment millora en elevar la cama, deixa de fer-ho a mida que passa el temps.

«En cas de dubte, sempre s’ha de consultar per a obtenir un diagnòstic correcte»

El limfedema pot tenir complicacions, com són les infeccions a la pell. Són l’erisipela i la cel·lulitis. La limfangitis n’és una altra.

A la malaltia, se li pot plantar cara amb mesures eficaces i que de vegades són molt senzilles de dur a terme. Es tracta de perdre pes per evitar l’obesitat, alçar l’extremitat afectada perquè perdi volum, utilitzar una compressió adequada a l’extremitat afectada i els drenatges específics duts a terme per persones formades i experimentades en aquest camp.

Sempre hem dit que les malalties tenen tendència a evolucionar, habitualment per empitjorar. Per això, com sempre, és important fer un diagnòstic tan aviat com sigui possible i prenent totes les mesures terapèutiques oportunes. Malauradament, i com sempre sol passar, l’evolució i el pas del temps poden provocar una pèrdua o un empitjorament de la qualitat de vida, de vegades encara que se segueixi un pla terapèutic correcte.

«La causa més freqüent, en els països desenvolupats, és la secundària a les neoplàsies»

Aquesta és una malaltia poc coneguda, per això de vegades pot passar desapercebuda, perquè es pot pensar erròniament que és una alteració sense importància i no tenir-ne cura, i això sol provocar un empitjorament. En cas de dubte, sempre s’ha de consultar, perquè el limfedema es diagnostiqui correctament i pugui ser ben tractat.

Amb motiu de donar-la a conèixer i fer-ne difusió, es va decidir que el 6 de març, cada any, fos el dia mundial del limfedema. Serveixi doncs aquesta data no només per fer-la visible, sinó també per millorar-ne el diagnòstic i el tractament i que les persones afectades tinguin una millor qualitat de vida.