Jordi Masquef fuig del trajecte de Santi Vila

Figueres és una ciutat de 50.000 habitants amb reptes ingents que, difícilment, es poden gestionar amb eficàcia passant dos o tres dies per setmana a Barcelona.

Emporda.info

El 4 de gener de 2013, Santi Vila va deixar l’alcaldia de Figueres per centrar-se a dirigir la Conselleria de Territori. El càrrec era un «premi» per a Vila que, setmanes abans, havia liderat amb molt bons resultats la candidatura de Convergència i Unió al Parlament per la demarcació de Girona. El canvi d’alcalde a conseller era un pas més en la carrera política de Vila que, de fet, sempre havia tingut un peu a Barcelona i un altre a Figueres (va ser diputat abans que alcalde). La marxa de Vila es repetiria anys més tard amb la seva successora, Marta Felip, que el novembre del 2018 deixaria l’alcaldia per un càrrec dos graons per sota del de conseller: secretària general de la Conselleria d’Empresa. L’ambició i les ganes de «fer carrera política» no són dolentes per si mateixes. I tenir un peu a la Generalitat, a la Diputació al Consell Comarcal i l’altre a la població de què s’és alcalde pot arribar a ser positiu per al municipi. Però també pot ser molt contraproduent. Especialment per a l’actual Figueres. Una ciutat de 50.000 habitants amb reptes ingents que, difícilment, es poden gestionar amb eficàcia passant dos o tres dies per setmana a Barcelona.

Jordi Masquef ha dit «no» a la proposta de Junts de fer el «salt al Parlament». I, amb habilitat, ha col·locat el nom de Josep Maria Bernils com a possible candidat perquè «Figueres tingui veu pròpia en una institució tan important com és el Parlament de Catalunya». Masquef continuarà a Figueres, on el seu discurs centrat en la lluita contra l’incivisme té molt predicament, i la resposta de Junts (o, millor dit, de Carles Puigdemont), a la seva proposta de situar Bernils en un lloc de sortida a la candidatura al Parlament revelarà el pes que pot acabar tenint l’actual alcalde de Figueres en la política catalana en un futur. De moment, Masquef ha optat per no moure’s i esperar. Demostrant que es troba molt més còmode perseguint gent que «viu del cuento» a Figueres que no pas la independència a Barcelona.