Opinió

Oh Europa!

«Fa setmanes que veiem com les nostres carreteres i les d’altres països s’omplen de pagesos reclamant solucions a uns problemes que no deixen d’incrementar-se»

VÍDEO | Així es van viure les protestes dels pagesos a Pontós.

ACN

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

Mai sabrem si Josep Pla hauria dit que l’Europa d’avui és plena de collonades. Però, després de llegir l’últim estudi de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), podríem pensar que el sentiment general està molt a prop de l’amanida afirmació de l’escriptor i periodista de Palafrugell.

Fa setmanes que veiem com les nostres carreteres i les d’altres països s’omplen de pagesos reclamant solucions a uns problemes que no deixen d’incrementar-se. Els costos de producció desmesurats, l’excés de la burocràcia que imposen les diferents administracions i els greus efectes de la sequera han acabat per fer esclatar el sector. La nova política agrària comuna (PAC), més que donar solucions, posa nous entrebancs. Es tracta d’una de les decisions més importants de la Unió Europa que s’encarrega, entre altres, de gestionar les subvencions a la producció agrícola i a les regles del comerç interior i exterior. En canvi, els afectats asseguren que no funciona i s’ha cobrat menys que en altres anys. Això, sense oblidar que algunes de les nombroses normatives noves no s’apliquen en molts dels productes importats. Un greuge en tota regla.

«A tres mesos d’aquesta nova convocatòria electoral, poc o res sabem de les propostes que defensaran les nostres forces»

Davant d’això, no m’estranya que l’estudi publicat pel Parlament Europeu i el CEO manifesti que el 84% dels enquestats pensi que la seva veu no compta a la UE. Tampoc, que dos de cada tres joves d’entre els 18 i 24 anys s’hagin convertit en euroescèptics. Lluny queden ja els dies que els nostres pares miraven il·lusionats cap al nord pensant en les noves oportunitats que s’obrien i que els havien estat arrabassades a la força. Potser per això, els més grans dels cinquanta continuem sent aquells que veiem amb millors ulls el projecte europeu. Aquest baròmetre també constata un gran desconeixement de les institucions europees i, inclús, de la data de les pròximes eleccions europees, el 9 de juny.

El cert és que convertir sovint les institucions europees en destinació de polítics amortitzats localment, tampoc ajuda. A tres mesos d’aquesta nova convocatòria electoral, poc o res sabem de les propostes que defensaran les nostres forces. És clar que és necessari tornar a il·lusionar amb els principis inspiradors d’aquest projecte únic: pau, unió i prosperitat. En cas contrari, els talls de carreteres seran insuficients per reclamar solucions.