Comunicar-se en l'era de la intel·ligència artificial

La IA representa un dels canvis més significatius de la humanitat al llarg de la seva història. Això és una evidència científica perquè no només transforma el món dels negocis i el món laboral, optimitzant processos industrials, agrícoles... o ajudant a fer un món més segur amb la predicció, per exemple, de desastres naturals, també permet un món més sostenible segons un informe del Foro Econòmic Mundial que assegura que la IA pot reduir fins a un 4% les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle el 2030. A banda de tots aquests àmbits, també transformem la manera de relacionar-nos, de com ens comuniquem, de com podem suposadament personalitzar la informació i fer-la més fluida. També és cert que, com totes les eines noves i els descobriments fets per l’home, la seva eficiència i eficàcia en la millora de la societat dependrà de l’ús que en fem. Per això, cal ser conscient del seu potencial i saber-ho regular.

Avantatges de la IA

Amb la IA tenim a un clic la possibilitat de generar obres d’art, imatges, fotos, quadres, a partir de descripcions de text i fer-ho amb aplicacions com el Dalle-2 d’Open AI d’Elon Musk, Stable Diffusion o el fantàstic Midjourney que si voleu provar-lo teniu fins a 25 imatges gratuïtes. Només cal que us descarregueu l’aplicació a través del Discor i comenceu a jugar. I si el que volem és un vídeo amb imatges en moviment, tenim Sora d’OpenAI que ofereix una qualitat de moviment i una definició del travelling aeri, inèdit fins ara.

Amb els assistents virtuals: Siri, Alexa, Google Assistant, i els Chatbots que fan d’atenció al client, podem tenir amb pocs segons contingut, productes, ofertes personalitzades. Pensem que fins i tot la comunicació de les empreses als clients pot fer-se de forma segmentada amb missatges adaptats a cada individu, segons el seu historial de recerca o de compra online.

La redacció automàtica de textos o de correus electrònics ja és un fet que l’estan usant moltes empreses de comunicació per respondre, per exemple, a una allau de currículums que reben o els professors a posar les notes que li dictem al Chat Gpt i ell exporta a un Excel. Són feines mecàniques que no ens haurien d’espantar massa així com tampoc la possibilitat de viure una realitat augmentada i virtual. Al Mobile World Congress 2024 vam viure un pas més en entorns immersius.

La redacció automàtica de textos o de correus electrònics ja és un fet que l’estan usant moltes empreses de comunicació

Telefònica oferia a Gran Fira de Barcelona unir el món virtual i el real a través d’un nou concepte de videojoc on els jugadors van experimentar realitat extesa (XR), el 5G i la tecnologia hàptica per sentir al propi cos els cops de pilota del contrincant. També hi ha experiències d’aprenentatge i col·laboració amb professors virtuals i traduccions automàtiques en temps real.

Desavantatges de la IA

Clar que darrere d’aquest escenari hi pot haver una bretxa digital, una allau de fake news que busquin manipular, un desplaçament de fins a 20 milions de treballadors manufacturers el 2030, segons un estudi de l’Oxford Economics, o segons un estudi del Banc Mundial, encara més alarmant, el 56% dels llocs de treball en països emergents poden veure’s afectats per l’automatització. Això no obstant, l'ús de la IA en algunes companyies ha permès la incorporació de la dona en llocs de treballs fins ara ocupats per homes perquè requereixen de força física. Un cas concret podria ser el de la logística d’empreses gegants com la de l’e-commerce d’Amazon on quasi el 40% de la plantilla està formada per dones.

La incorporació de la IA en algunes companyies ha permès la incorporació de la dona en llocs de treballs fins ara ocupats per homes

Ministeri de la veritat

Entre els desavantatges de la incorporació de la IA a les nostres vides, hi pot haver una manca d’ètica i privadesa, o, com hem mencionat, ens poden colar molts gols, ja que les informacions falses s’escampen de forma més barata i ràpida. Per a fer-hi front, cal parlar sobre a qui donem el «ministeri de la veritat». A qui li donem la raó o el poder de posseir la veritat d’uns fets que poden tenir moltes arestes?

El pensament crític és més necessari que mai i la carrera de filosofia i el món de l’ètica pren tot el sentit per resoldre dubtes que ens permetin fer un bon ús de la tecnologia

Com a ciutadans tenim una responsabilitat de saber què consumim, a quines fonts donem credibilitat. Una decisió que cal fer-la a consciència davant del desembarcament aclaparador de la IA a les nostres vides. En conseqüència, el pensament crític és més necessari que mai i la carrera de filosofia i el món de l’ètica pren tot el sentit per resoldre dubtes que ens permetin fer un bon ús de la tecnologia.

Així doncs, com resolem la responsabilitat d’un accident provocat per un vehicle autònom? Davant d’un escenari en el qual un conductor ha de decidir entre si frenar de cop i matar el seu pare que fa de copilot o matar tres menors desconeguts que travessen el carrer, quina és la millor decisió? La seguretat nacional preval per sobre de la privacitat del ciutadà fins al punt que ens hem de deixar gravar amb càmeres de reconeixement facial?

La tercera guerra mundial

El gran repte per a les futures generacions és, sense dubte, el pensament crític. Urgeix que sapiguem distingir entre els missatges falsos dels vertaders perquè està en joc la democràcia. No ens podem conformar en què els algoritmes són els responsables de les informacions que ens ofereixen les plataformes. Hem de saber que la IA funciona sobre una taula matemàtica d’A o B en funció d’uns criteris, cal demanar quins són aquests criteris. L’ésser humà té una voluntat, una empresa periodística té una editorial, però i la màquina, les supercomputadores tenen criteri? Si no sabem qui hi ha la darrera, quins lobbies econòmics i polítics omplen de contingut els algoritmes, què passarà el dia que algú desconnecti la màquina?

En determinats entorns ja es parla que el gran perill de la societat actual no són les armes ni les bombes nuclears, ni les pandèmies, ni els poders fàctics sinó que el gran perill recau en aquell que tingui el botó per desconnectar el món de la tecnologia.

La primera llei de la IA

Almenys 7 estats dels Estats Units ja han proposat, segons Associated Press, avui dia projectes de llei per regular la tecnologia. Mentrestant, Europa ha pres la iniciativa i tot que els tràmits han estat costosos, s’ha erigit en capdavantera en la regulació de la IA.

La Unió Europea, 3 anys després del primer esborrany de llei, i tres mesos de negociacions, ha aprovat la primera normativa mundial sobre la IA i ha prohibit algunes aplicacions perquè, diuen, amenacen els drets dels ciutadans. Parlem de sistemes de reconeixement d’emocions a les escoles o als llocs de treball o també es prohibeixen els sistemes d’identificació biomètrica per entrar al gimnàs, posem per cas. Sí que ho podran usar les forces de seguretat per localitzar terroristes o identificar delinqüents.

La Unió Europea ha aprovat la primera normativa mundial sobre la IA i ha prohibit algunes aplicacions perquè, diuen, amenacen els drets dels ciutadans

Entrarà en vigor a finals ‘abril i segons el Parlament Europeu a mitjan 2026 cada país membre crearà la seva pròpia agència de vigilància.

Si s’incompleix la llei aprovada el passat 13 de març, la multa més elevada pot arribar a 35 milions d’euros o fins al 7% dels ingressos d’una empresa.