Opinió
D’ídols i déus
Contínuament s’han creat nous déus, o millor, nous ídols. I s’ha fet a partir d’habilitats diverses o de cànons de bellesa
Influencers. / Arxiu
Aquesta societat moderna s’ha carregat els déus religiosos, uns déus que, normalment i al llarg de la història, han estat manipulats per organitzacions que els utilitzaven (algunes encara ho fan) per a interessos allunyats del que podríem entendre per religió. Però aquesta societat, tan moderna, tan «intel·lectual», tan materialista, no ha sabut prescindir de tenir referents en què emmirallar-se, i n’ha creat de nous.
I contínuament s’han creat nous déus, o millor, nous ídols. I s’ha fet a partir d’habilitats diverses o de cànons de bellesa. S’ha elevat als altars a líders polítics, esportistes, actrius, actors, “influencers”... I per a fer-ho, la base, el barem amb què s’ha mesurat al possible candidat o candidata ha sigut la fama, el prestigi, la riquesa...
Però aquest absurd costum de mirar més a fora que a dins que tenim la majoria dels humans, fa que el sistema capitalista, en què estem immersos, aprofiti aquesta tendència per enllaminir-nos amb anuncis on la imatge, el que ens presenten, són aquestes realitats utòpiques amb les quals –ens diuen- aconseguiríem ser feliços.
"Però aquest absurd costum de mirar més a fora que a dins dels humans, fa que el sistema capitalista s’aprofiti per enllaminir-nos amb anuncis on, la imatge, són aquestes realitats utòpiques amb les quals –ens diuen- aconseguiríem ser feliços"
De seguida, però, en crear un d’aquests déus de peus de fang, sorgeixen alguns problemes. Un d’ells pot ser l’enveja, que aboca a desitjar el mateix que tenen les persones idealitzades (grans cases, grans cotxes, bonics vestits, un cos “perfecte”, etc.) i això pot provocar insatisfacció amb la realitat en la qual una persona es troba. I no perquè aquesta realitat sigui terriblement insuportable, sinó perquè, en comparar-la, s’hi torna.
Però aquest absurd costum de mirar més a fora que a dins que tenim la majoria dels humans, fa que el sistema capitalista, en què estem immersos, aprofiti aquesta tendència per enllaminir-nos amb anuncis on la imatge, el que ens presenten, són aquestes realitats utòpiques amb les quals –ens diuen- aconseguiríem ser feliços.
I aquí ve un dels altres problemes que poden sorgir: la frustració. Primer perquè potser no podem accedir al que ens mostren, però normalment és perquè un cop aconseguit allò que ens volen vendre, constatem que no som pas més feliços i que segurament som una mica més pobres.
- Danys al Faig de la Pedra de l'Albera: l'arbre monumental que sosté una roca de 700 quilos perd dues branques
- Quan estàs de dol, el sentiment de culpa és punyent i difícil de deixar enrere
- Oriol Antolí, l'home que corre 103 hores seguides: 'Primer diuen que soc boig, però després tenen molta curiositat
- Iryo assegura que el tren descarrilat a Adamuz es va revisar per última vegada el 15 de gener
- El desembassament preventiu de Darnius-Boadella activa el 'turisme d'aigua
- La carbonera artesanal de Sant Llorenç de la Muga ja fumeja
- L’Alt Empordà reafirma el seu lideratge amb sis càmpings entre els millors d’Europa el 2026
- El projecte d'habitatge cooperatiu Rec del Molí de Fortià cerca nous membres per a una vida en comunitat
