Opinió

Un horitzó per al barri de l’Estació de Figueres

"De tots és sabuda la deriva que pateix la ciutat, més evident en alguns barris que en d’altres, però el panorama que es troba qualsevol persona que arriba a Figueres per la porta est d’entrada a la ciutat, el barri de l’Estació, és desolador"

El barri de l'estació de Figueres.

El barri de l'estació de Figueres. / Roger Lleixà

Aquesta és la història de com un projecte de vida il·lusionant i engrescador d’un centenar de persones que decideixen arrelar en un dels barris més bonics i cèntrics de Figueres es converteix en un malson. De tots és sabuda la deriva que pateix la ciutat, més evident en alguns barris que en d’altres, però el panorama que es troba qualsevol persona que arriba a Figueres per la porta est d’entrada a la ciutat, el barri de l’Estació, és desolador. Sobretot quan creua la plaça Sant Vicenç de Paül, amb l’encant especial que li dona la pèrgola folrada de glicina, un espai que havia de ser de convivència veïnal, al qual els més d’un centenar de veïns que vivim a l’edifici Sant Vicenç no ens atrevim ni a accedir-hi.

Baralles contínues, crits permanents, tràfic i consum de drogues i alcohol, tuppers tirats per la plaça i als accessos de l’edifici -de vegades encara amb menjar a dins-, catximbes de fabricació casolana escampades pels parterres i restes orgàniques humanes (un eufemisme per referir-me a defecacions, orins i vomitades) per tots els racons. Aquesta és la fotografia que es pot fer en aquest espai des de fa almenys 8 anys.

Els protagonistes d’aquests episodis són un grup d’usuaris conflictius del centre social municipal -més conegut com a menjador social- que hi ha en un dels baixos del nostre edifici, que en els darrers anys ha multiplicat no només el nombre d’usuaris, sinó també les seves funcions. Ha passat de ser un menjador social, que en els seus inicis obria només al migdia per donar dinar a les persones més necessitades, a ser un centre receptor d’un nombre creixent d’individus sense ofici ni benefici que es dediquen bàsicament a la delinqüència i que no tenen cap mena de respecte per a res ni per a ningú. És així de cru i els principals perjudicats són els mateixos usuaris del servei que en fan un bon ús, que són la majoria.

La qüestió és que avui tenim un centre polivalent obert pràcticament durant tot el dia que actua com un imant per a persones conflictives i que l’Ajuntament n’ha perdut el control, amb les conseqüències que això suposa per als veïns que vivim a l’edifici i els de l’entorn.

Un centre polivalent obert pràcticament durant tot el dia que actua com un imant per a persones conflictives i que l’Ajuntament n’ha perdut el control

Algú es va parar a pensar en nosaltres, els residents a l’edifici, quan es va decidir convertir aquest espai en un macrocentre social? La resposta és no. No es tracta de criminalitzar les persones que en fan ús sinó que, des dels poders públics, es vetlli pels drets de tothom, també pels drets de la ciutadania a una mínima qualitat de vida, al dret al descans i la tranquil·litat. Uns drets que ens han estat clarament vulnerats per un equipament gestionat pel mateix Ajuntament, incapaç de posar ordre a casa seva.

Les conseqüències de tot plegat no són només les molèsties contínues, sinó que tenen efectes dramàtics, amb un èxode de veïns que, majoritàriament, van a viure a altres municipis i un descens del preu dels habitatges del 65%. Si a tot això hi afegim que la comunitat de propietaris, només aquest últim any, ha hagut d’invertir més de 7.000 euros en blindar els accessos a l’edifici, el perjudici és enorme. Ara, per fi, i després de més de 8 anys de queixes, reclamacions, reunions amb els successius responsables municipals, una quinzena d’instàncies i a les portes d’una denúncia formal acordada per la Comunitat de Propietaris contra l’Ajuntament, veiem llum al final del túnel amb l’anunci de l’actual govern municipal de traslladar el centre social a finals d’aquest any. Confiem que sigui així.

Un èxode de veïns que, majoritàriament, van a viure a altres municipis i un descens del preu dels habitatges del 65%

Però, malauradament, l’estigma ja s’ha instal·lat a la plaça Sant Vicenç de Paül i en la darrera instància presentada a l’Ajuntament demanem que s’obri una delegació de la Guàrdia Urbana als baixos de l’edifici que quedaran lliures un cop fet el trasllat.

Pensem que només així es podrà resoldre el desgavell instal·lat a la plaça i restaurar aquell esperit de convivència veïnal que un dia es va trencar. Pensem també que, recuperar la tranquil·litat en aquesta plaça és un deute que l’administració pública té amb nosaltres, després de tots aquests anys de malson que ens ha fet passar. Només amb aquest horitzó a la vista aconseguirem passar els durs mesos que queden pel trasllat. Que tinguem sort.