Amb l’aigua al coll

Aquest racó de país, reconegut arreu del món, té un gran atractiu turístic, ja que oferim paisatge, platja, muntanya, sol, bona gastronomia i llocs d’interès cultural de primer nivell i aquest equilibri fa que sigui interessant per al visitant, que ens deixa un pessic dels seus estalvis.

Estem d’acord que cal regular-ho i controlar-ho i que no tot s’hi val, però, és cert que, si el turisme ens falla, la comarca se’n ressentiria, tant econòmicament, com laboralment.

Si donem una volta pels fòrums i webs de viatges a escala europea, es comenta que la sequera que vivim afectarà el turista, que no podrà gaudir de les comoditats habituals. I ja sabeu que les coses tenen tendència a exagerar-se, sobretot si els rumors són malintencionats i venen de llocs de competència directa, com el sud espanyol, França, Itàlia o Grècia, que pinten la nostra Costa Brava com un lloc desèrtic, inhabitable i amb restriccions encara pitjor de les que realment tenim.

"No és estrany que grups d’empresaris hotelers vulguin suavitzar la imatge donant la notícia que, en els seus hotels i càmpings, les piscines estaran plenes i l’aigua sortirà de les dutxes"

Així les coses, no és estrany que grups d’empresaris hotelers vulguin suavitzar la imatge donant la notícia que, en els seus hotels i càmpings, siguin de mar o de muntanya, les piscines estaran plenes i l’aigua sortirà de les dutxes, amb seny, però, de manera adequada.

Però, tal com estan les coses, només tenen l’alternativa de tractar l’aigua del mar, cosa que fa posar el crit al cel a l’ACA, als ajuntaments i als ecologistes.

Els números són cruels i sovint injustos, i és cert que moltes poblacions multipliquen per deu els habitants i això farà que el límit de consum per persona dispari les estadístiques. Però, hem de fer l’esforç per entendre la posició dels empresaris, preocupats pel seu negoci, que alhora dona feina a molta gent i repercuteix tant directament com indirectament, a l’economia de la comarca. Per sort, sembla que l’Ajuntament de Roses té bones intencions i mirarà de posar-hi remei, cosa que hauria de ser un mirall per a la resta de consistoris costaners.

Hem de fer de les crisis, oportunitats, buscar solucions i fins que l’aigua no caigui del cel, hem de procurar que no se’ns tanqui l’aixeta del nostre gran negoci, si no tots acabarem amb l’aigua al coll.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ