Opinió | Tramuntanades

Estructures inestables

"Hi penso sovint, quan veig trontollar estructures socials, conquerides amb suor, que poden venir avall en el moment menys pensat"

Casa en ruïnes.

Casa en ruïnes. / Salvador Redo

Una vegada, anant d’excursió per uns caminois perduts, vam ensopegar amb una casa en ruïnes. Per pura xafarderia, anava a entrar-hi, quan una de les persones del grup excursionista em va aturar tot assenyalant-me un rètol vell i descolorit on algú, segurament de la propietat –i per estalviar-se possibles ensurts– hi havia escrit amb majúscules grosses: «NO ENTREU. PERILL. TOTES LES ESTRUCTURES SÓN INESTABLES».

Hi penso sovint, quan veig trontollar estructures socials, conquerides amb suor, que poden venir avall en el moment menys pensat.

"La mesura justa en les relacions entre humans i la natura ha de marcar la vida social, econòmica i política del món"

Hi reflexiono aquests dies, després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya en les quals ha guanyat l’abstenció. És veritat que cada vegada més, aquí i arreu, l’abstenció és la guanyadora d’eleccions diverses, cosa que fa pensar en una desafecció de la ciutadania en general envers la política. Segurament perquè el sistema capitalista ha creat una societat còmoda que delega les seves responsabilitats –sense votar, però!– i vol viure bé, treballar poc i que no li vinguin amb maldecaps de participacions i col·laboracions diverses...

Llavors, la poc més de la meitat de la població que s’ho ha pres seriosament i ha votat –perquè ha cregut, més o menys, amb una opció o altra– ha provocat un arc parlamentari multicolor. Situació que es repeteix sovint en molts altres països del nostre entorn. I els arcs parlamentaris multicolors obliguen a enteses, sovint molt complicades... Però l’entesa entre persones, entre partits, entre països, entre religions, ha de ser una pauta que ens ha de marcar cada cop més a l’hora de viure plegats.

Oh! I encara hi hauríem d’afegir tot el que representa el medi, ja que sense el seu equilibri –que depèn massa sovint de les nostres accions– en depèn també la nostra estabilitat. La mesura justa en les relacions entre humans i la natura ha de marcar la vida social, econòmica i política del món.

I és que, sense mesura justa –en les lleis, les normes, les condicions, les accions, etc.– les estructures ecològiques, socials i econòmiques esdevenen molt inestables.