Opinió

La màgia dels mots

Agafant el fil energètic dels mots, dedueixo que en pronunciar-los podem fer que esdevinguin màgics

Il·lustració del nostre pensament.

Il·lustració del nostre pensament. / Arxiu

Escolto una persona que, amb un to dolç i pausat diu: «Els mots són energia. Una paraula és un ésser viu que vibra i arriba, amb tota la potència de la freqüència amb la qual ha estat emesa, a l’oïda de qui escolta, i potser també de qui només sent». I tot seguit calla, com si volgués comprovar l’efecte energètic d’allò que acaba de dir...

Quin no seria l’ambient d’aquest món, de cada llar, de cada poble, de cada país, si es tingués en compte aquesta realitat, si no es parlés inútilment, si no s’insultés amb paraules carregades de menyspreu, i si es pensés abans de parlar tot valorant si és necessari fer-ho o si és millor callar. Callar... El silenci... per què ens fa tanta por el silenci?

Mark Twain va dir: «L’home és l’únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir». Sàvies paraules que conviden a la moderació, en tots els àmbits de la vida

Potser per això, per aquesta por al silenci -que sovint és sinònim d’un espai on trobar-nos amb nosaltres mateixos- és que omplim el món de sorolls: la música estrident en molts de llocs, el brogit del trànsit en diverses modalitats, les tertúlies sovint supèrflues i, per què no?, la contínua xerrameca de la nostra ment que no para de «parlar» tot encadenant un pensament amb un altre... Llavors, si com deia aquella persona, els mots són una energia vibracional... quina deu ser la freqüència amb la qual vibren tants de mots inútils que es pronuncien tan sols al llarg d’un dia? Hi penso aquests dies de campanyes electorals encadenades, de mogudes futbolístiques que no s’acaben, de fake news en tots els àmbits de la societat i de tantes altres realitats on el silenci brilla per la seva absència.

Agafant el fil energètic dels mots, dedueixo que en pronunciar-los podem fer que esdevinguin màgics. Però la màgia pot ser bona o dolenta, i tot depèn de la vibració i la freqüència en què s’emetin i si provoquen una ressonància provocadora o calmant. Mark Twain (1835-1910), escriptor i humorista nord-americà, autor de Tom Sawyer i Huckleberry Finn, va dir en una ocasió: «L’home és l’únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir». Sàvies paraules que conviden a la moderació, en tots els àmbits de la vida.