Opinió | De Cal Recader

Comitatus Impuriarum

Els sepulcres dels comtes d’Empúries centren un cicle per divulgar la recerca sobre la Basílica de Castelló d'Empúries

Basílica de Castelló d'Empúries.

Basílica de Castelló d'Empúries. / Santi Coll

El divendres 12 d'abril, la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries va encetar el cicle de conferències titulat: La Catedral de l’Empordà. Totes elles dedicades als orígens i identificació dels sepulcres comtals. Els organitzadors van tenir l’encert de col·locar la taula de la conferenciant davant l’ara de la nau central. Això feia que tot fos molt més solemne. Els assistents, una seixantena, podíem veure a dreta i esquerra del presbiteri els protagonistes de la conferència, els sepulcres ornamentals dels comtes Ponç VI i Pere II. Amb el títol Història dels trasllats dels sepulcres comtals, l’arqueòloga Anna Maria Puig va ser l’encarregada d’explicar-nos cronològicament la història dels trasllats d’aquestes tombes tallades al segle XIV i del contingut del seu interior. També ens va relatar que dins el vas sepulcral hi havia un pot ceràmic que contenia una ampolleta de vidre lacrada amb la relació escrita de tots els processos de trasllat d’aquests conjunts monumentals d’estil gòtic. Per cert, va ser molt interessant. Aquest cicle consta de dues conferències més relacionades amb la mateixa temàtica. Aquest divendres la doctora Bibiana Agustí ens parlarà de l’estudi antropològic de les restes òssies que van trobar a l’interior de les tombes i tancarà el cicle el doctor Miquel Àngel Fumanal qui ens explicarà diversos aspectes referents a l’execució artística de les sepultures.

Jo, però, voldria anar una mica més enllà i recordar que sota el lema: «Per a la conservació i difusió del patrimoni històric», l’any 1993 una colla de castellonins i castellonines van organitzar l’Associació Cultural Comtat d’Empúries. Aquesta entitat, avui desapareguda, té l’honor de ser la primera associació castellonina que vetllava pel patrimoni històric. Ho van fer fins a l’any 2007. Des d’aquí voldria recordar-los perquè van ser ells els primers responsables de donar-nos a conèixer aquest nostre patrimoni tan valuós i a l’hora tan desconegut. Esperem que aquestes conferències serveixin per rememorar aquell moviment cultural avui ja finit.