Tito  Vilanova

De Bellcaire d’Empordà, fill de can Talla de l’Escala, aterrat a la Masia des del futbol base del Figueres, club on tornaria com a jugador i, més tard, com a director esportiu, Tito Vilanova va morir massa jove, als quaranta-cinc anys. Per la banqueta del Barça, han passat autèntics mites. Per als més grans serà Helenio Herrera, per gairebé tothom, Johan Cruyff i Pep Guardiola, per a d’altres, Luis Enrique... Ningú podrà saber si, amb més temps, Tito Vilanova, l’únic entrenador que ha arribat als 100 punts en una lliga amb el Barça, hauria pogut comparar-se amb tots ells. Però, una cosa és certa, l’empordanès representa com ningú la filosofia del Barça. Aquest relat que parla d’un primer equip amb futbolistes de la casa, joc de posició i el bon tracte de la pilota al centre de tot.

Deu anys sense Tito Vilanova, 'El Marquès' que va créixer al Figueres

El desè aniversari de la seva mort, l’abril del 2014, ha servit per recordar Tito Vilanova que no només queia bé a tot el barcelonisme, sinó que, futbolísticament, era un tècnic absolutament privilegiat. Vilanova va assumir el repte, i el risc, de quedar-se com a primer entrenador quan Guardiola va decidir plegar. I se’n va sortir. Guanyant la lliga arribant, per primer i últim cop en la història del Barça, als 100 punts. O, ara que tots plegats parlem cada dia de Pau Cubarsí i Lamine Yamal, Tito Vilanova continua sent l’únic entrenador que ha fet jugar un equip amb onze futbolistes sortits de la Masia.

Jordi Roura i Aureli Altimira, amics de Vilanova des que de petits es van conèixer a la Masia i ajudants seus al primer equip, recordaven aquests dies en un reportatge al diari Sport que ni a Nova York, on es tractava del càncer, deixava de pensar en el Barça. «Hi havia partits que, tot i el canvi horari, parlàvem per telèfon i ens deia què havíem de fer. Mentre lluitava contra la seva malaltia, estava tot el dia treballant i pensant en el Barça». Tito Vilanova o com explicar a algú de fora què és el Barça.