Les 2 D del 2024

Aquest 2024 s’albira amb molta incertesa. Tot i així, les passades festes ens hem desitjat bon any, com no podia ser d’altre manera, sabent que els núvols a l’horitzó son cada vegada més negres (i no carregats de pluja precisament). Pel que respecta ambientalment a l’Empordà i especialment l’Alt, s’ajunten varis factors únics a Catalunya, que sovint oblidem quan fem pregàries per que plogui. Que Catalunya està afectada per la sequera és un fet, però la d’aquí és més greu encara i segurament agreujada per factors endògens que no es volen reconèixer ni pels grups ecologistes que operen en el territori (d’extracció conservacionista, no ambientalista), ni per part d’alguns científics.

Sorprèn que quan es deurien està encenent totes les alarmes en aquesta comarca, ni les institucions, ni els gremis empresarials, ni altres actors socials i econòmics, fins i tot turístics, estiguin cridant l’atenció sobre el que ens ve damunt, si no s’actua ja. Només em centraré en dos aspectes, la sequera i la prevenció de riscos arran de mar. Per això li dic 2 D. D de dessaladores i D de dunes.

"Seguir confiant que plogui i plogui bé, ho pot fer un ciutadà del carrer, però no un polític, menys un meteoròleg i encara menys un ecologista"

Seguir confiant que plogui i plogui bé, ho pot fer un ciutadà del carrer, però no un polític, menys un meteoròleg i encara menys un ecologista. És evident que tenim tots els números per patir una sequera total, amb restriccions que portaran greus perjudicis econòmics. Doncs molts ajuntaments de la costa, si es així, haurien d’estar plantejant-se, en fase d’estudi o execució, la instal·lació de dessaladores de forma mancomunada amb altres municipis limítrofs. Clar que és una despesa i no és la millor solució ambiental, però ara ja anem tard per fer campanyes d’eficiència hídrica i d’estalvi d’aigua. Fins i tot fem curt d’aigua regenerada i reciclada. Alguns ajuntaments ja s’estan plantejant fer dessaladores, però la majoria encara confien en la pluja. Per altra banda, tenim una segona D. La D de dunes. No parlaré d’entrada d’espigons. Que tot arribarà. Creixents ajuntaments per fi s’han adonat que és tirar els diners la reposició constant de sorra i mobiliari urbà després de cada temporal, doncs tots els estudis apunten a la progressiva erosió, malmesa o desaparició de passeigs marítims, platges, arenals, etc. i han decidit (ja en fase d’estudi o execució) renaturalitzar la seva façana marítima i deixar espai al mar, doncs en qualsevol cas el mar deglutirà el que no es protegeixi. Alguns comencen a plantejar-se la creació de dunes barrera, per evitar la penetració del mar. Tenim l’Escala com exemple, on fa 100 anys ja van ser pioners en enginyeria de dunes. Aprofitarem aquest llegat?