Espais blaus

Amb la pagesia, segur?

"No es considera un sector estratègic de primer ordre, ni per aquest Govern, ni pels anteriors. Catalunya és massa dependent, molt, de la indústria alimentària, de multinacionals i de tercers països"

Pagesos gironins recollint després de decidir aixecar el tall de Pontós. | MARINA LÓPEZ

Pagesos gironins recollint després de decidir aixecar el tall de Pontós. | MARINA LÓPEZ

Toni Salamanca

Toni Salamanca

Certament, està havent-hi moltes mobilitzacions arreu i de tota mena, per part de pagesos i ramaders. Però centrem-nos a Catalunya que és d’on més podem dir coses. No tinc del tot clar, que a Catalunya, malgrat el descontentament cert i inequívoc del gruix del camp, dels qui més s’han sacrificat amb aquest envit i dels que segurament es voldrien haver afegit i no han pogut ateses les seves obligacions, hi hagi hagut alguna interferència o intent de capitalitzar i no sols políticament aquesta mobilització.

S’ha tingut molt interès a afirmar que les mobilitzacions a la resta de l’Estat han estat o han intentat estar capitalitzades o canalitzades pel PP i Vox. Però, i aquí? No ho tinc clar.

El malestar ve de lluny i és creixent. És legítim i encara és poc el que s’ha fet. Que a la demarcació de Girona hagin tancat 411 explotacions, en només quatre anys, hauria de ser motiu d’alarma social i no ho és. El sector primari, però no només, la pagesia, fa temps que va minvant i el que queda, delmant, com un fidel reflex d’allò que no és sobirania alimentària, al contrari.

No es considera un sector estratègic de primer ordre, ni per aquest Govern, ni pels anteriors. Catalunya és massa dependent, molt, de la indústria alimentària, de multinacionals i de tercers països. De fet, el marc neoliberal en què es mou Catalunya fa molts anys (amb «procés» i sense), facilita que el camp català sigui el més abandonat d’Europa. Que només hi treballi un 1% de la població ajuda, ja que, en teoria, la població afectada és tan poca, que no deu ser rendible políticament, tot i que després, a l’hora del vot, sí que es busca el vot rural, amb una llei electoral feta a mida dels partits conservadors, que a Catalunya fan bons els altres partits conservadors.

A Catalunya, està havent-hi força mobilització, però el gruix ben educada. Hi ha hagut pactes entre Mossos i tractoristes, es va pactar no tallar l’N-2 a canvi de poder arribar escortats a Barcelona i no s’ha encerclat Barcelona. No hi hagut actuació de la BRIMO ni Guàrdia Civil. Amb força dies d’antelació hi ha hagut cites entre manifestants i el Govern català. Tot amb fluïdesa i amb samarretes antisistema. TV3 ha fet un desplegament generós. A Barcelona i altres indrets s’ha aplaudit els tractors. Tinc una certa sensació de posada en escena. Cal anar amb compte quan tots els partits estan d’acord amb les queixes de pagesos i ramaders, quan tots ells són responsables, per acció o per omissió, de l’abandonament d’aquest sector de l’economia. I la PAC? Sí, però no.