Clivellar un científic

La ciència ha estat sempre una eina poderosa per fer avançar la humanitat en democràcia i veracitat, i per això, al llarg de la història, alguns científics han estat temuts i castigats per aquells que han vist perillar la seva concepció del món o els seus interessos particulars. Un dels casos més paradigmàtics i famosos de repressió va ser Galileu, físic, matemàtic i filòsof italià condemnat i perseguit el segle XVII per la inquisició a causa de les seves teories revolucionàries que, amb el temps, varen contribuir enormement al progrés de la ciència i la societat.

Durant les darreres dècades de democràcia, la veu de molts científics que han alertat sobre el canvi climàtic, la sobreexplotació dels recursos naturals o la contaminació ha estat sovint menystinguda. Així, els resultats i les recomanacions de molts estudis han quedat sovint en un calaix, amb unes conseqüències nefastes que són cada cop més evidents.

En els darrers anys, en el marc de l’anomenada societat de la informació i de les xarxes socials, hem entrat en una nova fase on els científics que revelen relats incòmodes han passat de ser ignorats a atacats. La transició energètica i l’investigador del CSIC i físic Antonio Turiel constitueixen un bon exemple per entendre aquest canvi de fase.

Atacs davant dels reptes

Primer, el Dr. Turiel va ser atacat per alertar-nos dels perills d’una economia basada en els combustibles fòssils i per contribuir al desenvolupament i la defensa la teoria del decreixement com a via per fer front als reptes ambientals que ens assetgen. I ara torna a ser víctima d’una altra campanya que intenta desprestigiar-lo pel fet d’advertir-nos dels perills d’un model de transició energètica basat en el desplegament massiu de renovables que desafien els propis límits planetaris.

En la mateixa línia s’emmarquen les crítiques i pressions que hem rebut els científics (entre els quals en Turiel) que vàrem elaborar el documental Un Silenci Blau, en el qual exposàrem els potencials impactes ecològics i socials de l’eòlica marina al golf de Roses.

Es pot estar d’acord o no amb allò que argumenta un científic o el que mostra un documental, però les males formes utilitzades per aquells que intenten limitar la llibertat de càtedra deixen un regust de caciquisme preocupant, sobretot quan procedeixen de persones que ostenten títols universitaris i càrrecs de gestió acadèmica, i que representen col·lectius o institucions.

Crivellar un científic pel seu discurs pot proporcionar, per a alguns, un plaer efímer, però, a la llarga, tota la societat hi surt perdent. No pas perquè perilli la ciència en si mateixa (molt més sòlida del que creiem), sinó perquè aquests atacs debiliten la pròpia democràcia (molt més dèbil del que ens pensem).

Val la pena, per tot això, no deixar d’encoratjar els científics com l’Antonio Turiel perquè continuïn expressant els seus arguments amb plena llibertat i resistint aquests intents llastimosos d’empastifar la seva credibilitat amb mentides i insults. Som moltes i molts els que estem al costat de la ciència, la llibertat d’expressió i el pensament crític. Endavant, Antonio!

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ