Opinió

Per a què un Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència?

«Per fer evident la discriminació que pateix la dona i corregir les diferències de gènere que hi ha en el seu accés a la ciència, es va designar en el calendari un dia per visibilitzar-ho»

Una activitat del CSIC relacionada amb la ciència.

Una activitat del CSIC relacionada amb la ciència. / EP

Dra. Maria Antònia Bonany

Dra. Maria Antònia Bonany

Des de fa temps es treballa a favor de la igualtat de gènere. I paraules com inclusió, bretxa salarial, bretxa de gènere, desigualtats, iniquitats i d’altres, ja són conegudes, se’n sap el seu significat i s’apliquen bé en el seu context. D’un temps ençà, encara es treballa més per donar-les a conèixer i solucionar les seves repercussions.

Per fer evident la discriminació que pateix la dona i corregir les diferències de gènere que hi ha en el seu accés a la ciència, es va designar en el calendari un dia per visibilitzar-ho. És el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. I se celebrà per primera vegada el dia 11 de febrer de 2016, a iniciativa de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per a l’educació, la ciència i la cultura (UNESCO) amb el suport de l’ONU dona i el de centenars d’institucions científiques i culturals d’arreu del món.

En el món de la ciència, la tecnologia i en la recerca, hi ha hagut la tendència a fer més visibles els homes que no les dones. També n’hi ha hagut més. Però les dones també han tingut un paper important en els descobriments que han fet avançar la humanitat. Tot i que no podem anomenar-les totes, sí que en citarem algunes: Marie Curie, física i química pionera de l’estudi de les radiacions i Premi Nobel de física i química; Valentina Tereixkova, primera dona cosmonauta; Rosa Menéndez, primera dona presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); Gertrude Belle Elion, descobridora del primer tractament contra la leucèmia i Premi Nobel de Medicina, i Francoise Barré-Sinouss, viròloga que va descobrir que el VIH causava la SIDA i també Premi Nobel de Fisiologia-Medicina.

«Amb aquesta commemoració, l’ONU vol fer un reconeixement a la trajectòria de totes les dones que han contribuït a l’avenç de la ciència i la tecnologia i promoure’n l’accés»

Amb aquesta commemoració, l’ONU vol fer un reconeixement a la trajectòria de totes les dones que han contribuït a l’avenç de la ciència i la tecnologia i promoure’n l’accés. Perquè aquest camp que tradicionalment ha estat masculí, tot i l’increment de la presència femenina, encara ho continua sent. A aquesta diferència, se l’anomena bretxa de gènere. Però hi ha una altra bretxa que també s’ha de solucionar. És la salarial. La bretxa salarial és la que fa que, per fer la mateixa feina, una dona cobri menys que un home. O, dit d’una altra manera, que davant d’una igualtat en la preparació professional, en la responsabilitat de tasques i dedicació, el salari d’una dona és inferior al d’un home.

Elizabeth Blackwell fou una metgessa que, malgrat les grans dificultats que va patir, va destinar la seva vida, els seus coneixements i les seves habilitats a tenir cura dels altres, i fou la persona en qui es varen inspirar per establir el dia mundial de la dona metgessa, que s’escau el mateix dia que el de la commemoració de la dona i la nena a la ciència.

La ciència ha anat avançant sense parar, gràcies a la tecnologia i als científics i investigadors, que exerceixen el seu ofici amb excel·lència. Els equips científics, tot i que encara estan molt masculinitzats, tendeixen a la paritat. Cal tenir present que la valoració i el reconeixement individual de tots els professionals, i en aquest cas els relacionats amb la ciència, ha de ser per la seva vàlua i dedicació, indistintament del seu gènere.