Les «baby-sitters» rosinques dels americans

No ens imaginàvem a Roses l’impacte social que ha suposat l’exposició La petjada dels americans del Pení a Roses. Toni Salamanca, el comissari, amb constància i sense ajut oficial, ha recollit fotos i històries. El seu treball de formigueta s’ha convertit en una bola de neu.

L’exposició s’ha emplenat de persones que explicaven les seves anècdotes i que recordaven tenir fotografies d’aquell temps que podrien haver estat allà exposades d’haver-ho sabut. Té mèrit que una persona que no és de Roses, el seu únic vincle es haver fet la mili al Pení, hagi aconseguit treure del paroxisme records, vivències, històries, fotografies i sobretot ha cohesionat un col·lectiu adormit: els que varen treballar construint la Base, els que varen treballar per als americans, els que vàrem gaudir de la seva amistat, que en molts casos encara perdura i els que tenen família a Amèrica per matrimoni d’algun familiar.

«Les baby-sitters rosinques sabien millor que ningú com vivien i com eren els americans»

Durant l’estada dels americans a Roses, a les nits, ells jugaven a bàsquet a la Sala del Ball amb dues cistelles, una a l’escenari i l’altra a la barana. Eren temps que no hi havia televisió per tothom i menys cotxes. Hi havia coses que cridaven l’atenció, com els grans cotxes que portaven, que bevien en gots de paper i s’eixugaven amb tovallons i mocadors també de paper. Per Nadal, el Pare Noel venia a buscar la mainada a l’Escola Nacional en un descapotable vermell, tocant una gran campana i tot darrere ens pujaven en autobús cap a la Base on ens obsequiaven amb pinyates, joguines i sobretot gelats a l’hivern!

Un dia d’aquests, mirant l’exposició amb dues rosinques, ara ja grans, Carmeta i Clara, explicaven com cuidaven els nens americans i els vincles que varen crear amb aquelles senyores que anaven amb shorts i rul·los al cabell pel carrer, que mastegaven xiclet tot el dia i amb les quals idiomàticament no s’entenien. Les baby-sitters rosinques sabien millor que ningú com vivien i com eren els americans.

Hem d’agrair a Toni Salamanca haver-nos regalat aquest bonic retorn a un petit bocí de la nostra vida d’abans.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info