Opinió

Mutilació genital femenina: Tolerància zero

«Aquesta actuació es du a terme habitualment en nenes, adolescents i noies, provocant una agressió molt important que atempta contra la seva salut. Les lesions poden arribar a ser tan greus que li poden provocar la mort»

La mutilació genital femenina és una pràctica inacceptable.

La mutilació genital femenina és una pràctica inacceptable. / Fundació Dones per Àfrica

Dra. Maria Antònia Bonany

Dra. Maria Antònia Bonany

La mutilació genital femenina (MGF) provoca en les seves víctimes una extirpació total o parcial dels genitals externs femenins. També s’inclouen dins d’aquesta definició les agressions que, dutes a terme per raons culturals, religioses o d’altres, no tenen com a finalitat un tractament mèdic curatiu o pal·liatiu.

Aquesta actuació es du a terme habitualment en nenes, adolescents i noies, provocant una agressió molt important que atempta contra la seva salut. Les lesions poden arribar a ser tan greus que li poden provocar la mort. Les seves conseqüències no afecten només la seva salut física, sinó que també ho poden fer a la seva salut mental.

Com és obvi, aquesta és una pràctica que atempta contra els drets humans. I tot i que la víctima la pot acceptar, es considera aquesta que és una forma de violència de gènere, dins l’àmbit social i cultural. La MGF pot provocar sentiments de culpa i d’humiliació, somnis (terrors nocturns) i quadres d’angoixa i depressió, com a manifestació dels problemes de salut mental.

Per a fer-la visible, lluitar-hi en contra i per aconseguir la seva erradicació, l’ONU va establir el dia 6 de febrer de cada any com el dia de la MGF. Per assolir-ho, cal dur a terme un treball en xarxa, amb la implicació de diferents sectors, socials i professionals, entitats i administracions. Cal tenir en compte que les víctimes, generalment, són persones vulnerables.

«La MGF s’associa amb la feminitat de la dona, amb la creença que la MGF la neteja i l’embelleix, ja que extirpa una part del cos que es considera que l’embruta, la fa menys femenina o més masculina»

I ens podem preguntar, i per què es du a terme aquesta pràctica? Doncs, bàsicament, és per motius socioculturals d’algunes comunitats i societats, motius arrelats tant en les famílies com en les seves comunitats, on la MGF es veu com una norma social d’acceptació i que foragita el rebuig de la dona de la comunitat on viu. També es considera que forma part de la criança i educació femenina, la preparació per a formar part de la comunitat adulta i al matrimoni. Tanmateix, forma part del conjunt de creences relacionades amb el comportament sexual de la dona, considerat com acceptable, dins la seva comunitat. També vol garantir la virginitat i la fidelitat en el si del matrimoni. La MGF s’associa amb la feminitat de la dona, amb la creença que la MGF la neteja i l’embelleix, ja que extirpa una part del cos que es considera que l’embruta, la fa menys femenina o més masculina. I tot això i potser altres factors, com la tradició ancestral de la seva pràctica fa que, encara ara, es dugui a terme aquesta pràctica en algunes societats.

A casa nostra, el Departament de Salut garanteix els serveis sanitaris per a la prevenció, detecció, atenció i recuperació, tant de les situacions de risc com de les pràctiques de la MGF, amb un programa a càrrec d’equips de pediatria, de medicina de família, dels professionals de salut del programa de salut sexual i reproductiva (ASSIR) i d’altres especialitats mèdiques. També es disposa d’un protocol de detecció, que integra els equips de Salut, Treball Social i altres amb els professionals de departaments, com els d’Ensenyament i els Cossos de Seguretat. És un treball interdisciplinari que du a terme una estreta vigilància de les situacions de risc i actua preventivament contra la MGF. Perquè com diu l’eslògan: «Davant la mutilació genital femenina, tolerància zero».