Hospital de Figueres: Els mals d’un servei públic concertat

La història coneguda de l’Hospital de Figueres com a institució dedicada a atendre la salut de les persones es remunta a més de set segles de fets i dades documentades. L’Hospital pertany a la Fundació Salut Empordà, una entitat privada presidida per l’alcalde de Figueres i que també gestiona el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, la Clínica Santa Creu i l’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala.

En tractar-se d’establiments de titularitat privada sense ànim de lucre, tots els seus serveis vinculats a l’atenció sanitària pública són concertats, és a dir, la Generalitat acaba pagant les factures que generen els usuaris del sistema públic. La mare dels ous està en la governança d’aquesta relació i en el fet que des de fa temps es qüestiona, des de l’Alt Empordà, que l’Hospital de Figueres rebi el mateix tracte econòmic que d’altres hospitals que són públics.

La Fundació Salut Empordà va elaborar un Pla director, presentat el juny de 2021 –quan els estralls de la pandèmia van fer de l’Hospital el vaixell insígnia indispensable per atendre la greu crisi sanitària a la comarca– que preveu que, fins a l’any 2040, l’Hospital de Figueres passi dels 29.031,15 m2 actuals a ocupar-ne 43.780. Segons va explicar la FSE en aquell moment, «aquesta ampliació, que també afectaria el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, tindria un cost estimat de 23.389.000 euros i es duria a terme en tres fases». La primera etapa, que era la d’execució immediata, costaria 3.186.000 euros; la segona, prevista entre els anys 2024 i 2030, ascendiria a 9.516.000 euros; i la tercera, que s’allargaria fins a l’any 2040, comptaria amb un pressupost de 10.687.000 euros.

Canvi d'orientació de l'accés principal

Per situar-nos, el punt de partida d’aquest Pla director, o sigui la d’execució immediata, era «el canvi d’orientació de l’Hospital de Figueres», intercanviant l’accés des de la ronda del Rector Arolas amb el carrer Glòria Compte, «definint com a entrada prioritària la de l’Edifici Est, molt més accessible per als usuaris». Sense qüestionar aquesta prioritat, aquests darrers mesos s’han executat alguns canvis rellevants, com el del magatzem del material a una nau del polígon de Vilamalla, que han aixecat polseguera, obligant a la reversió de la decisió.

I és que en el centre de la reivindicació de l’Ajuntament i del Consell Comarcal hi ha una prioritat molt més gran que els canvis estructurals, les ampliacions o la innovació: l’atenció a les persones.

Arribarà un dia que potser el sistema públic es pot trobar damunt la taula una altra realitat: haver de gestionar directament tot aquest tinglado tan indispensable i potser aleshores el finançament serà el que toca i el que mereix l’Alt Empordà.