EMPORDÀ

Mobilitzacions per la sostenibilitat del camp

«Les protestes han desbordat França ràpidament, s’han contagiat a bastants països europeus i aquest dimarts arriben a les carreteres de l’Alt Empordà i de la resta de Catalunya»

Pagesos protestant a Girona.

Pagesos protestant a Girona. / Gerard Vilà

Editorial

Editorial

El camp europeu està en flames. En realitat, el malestar va començar poc abans de la gran pandèmia, però es va emmascarar amb el virus, i, des d’aleshores, la situació s’ha agreujat encara més: en els últims dos anys hi ha hagut una crisi de costos agraris i una sequera creixent que ha reduït l’oferta i disparat els preus. Els agricultors francesos van començar ja fa dies les seves aparatoses mobilitzacions que han paralitzat el país, afectats per les seves proverbials baixes retribucions i per la falta d’ajudes per contrarestar els efectes de la guerra d’Ucraïna. Les protestes han desbordat França ràpidament, s’han contagiat a bastants països europeus i aquest dimarts arriben a les carreteres de l’Alt Empordà i de la resta de Catalunya.

Les raons de les protestes són complexes. D’entrada, els dirigents polítics, embarcats en un procés de transició energètica imprescindible per salvaguardar el futur del planeta, no han sabut valorar els efectes secundaris que determinades polítiques han tingut i tindran sobre un camp ja castigat severament per la crisi climàtica i pels canvis d’hàbits de consum. Els projectes per dedicar grans extensions a parcs fotovoltaics, molt més rendibles que els cultius, és un exemple de la postergació que pateix l’agricultura.

Les protestes se centren en els efectes sobre els preus de les importacions de països extracomunitaris que, a més, no compleixen les normatives de consum internes, i l’«excessiva burocràcia» de la UE en la gestió de la Política Agrària Comuna (PAC). Entre les seves reclamacions per combatre aquella competència deslleial, hi ha la no ratificació de l’acord de comerç amb Nova Zelanda i que es paralitzin les negociacions amb Mercosur, Xile, Kenya, Mèxic, l’Índia i Austràlia. La insensibilitat dels governs davant aquest malestar del camp, amb la consegüent irritació de la societat agrària i rural, ha resultat ser terreny adobat per a les propostes arcaiques de l’extrema dreta, que vessa la seva demagògia per reclamar una arcàdia impossible i una societat plana que no té cabuda en el món d’avui. Davant aquests riscos de radicalització, els governs haurien d’extremar la seva sensibilitat i, a hores d’ara, no hauria de ser necessari recordar que l’activitat agrària no només té un valor econòmic i comercial.