Això ho sap tothom

Paperassa

«Fa setmanes que els pagesos estan revolucionats i, malgrat els trasbalsos que porta qualsevol vaga, tothom ho entén»

VÍDEO | Els pagesos tallen l'AP-7 a Pontós i munten barricades al mig de la calçada.

ACN

Raül Garrido

Raül Garrido

Fa setmanes que els pagesos estan revolucionats i, malgrat els trasbalsos que porta qualsevol vaga, tothom ho entén. Fa dècades, un pagès era una persona que, malgrat treballar molt dur, sense hores, ni dies de festa, podia gaudir d’un reconeixement social i econòmic. «Aquests rai que són de pagès», deia la gent quan els veien reunits els dijous davant l’Astoria de Figueres.

Les parades feien goig i els productes frescos, a preus assolibles, eren venuts amb bon benefici per qui s’ho havia guanyat i per a la butxaca del comprador. El que ara s’anomena un win-win. Tot això s’ha perdut, les grans cadenes, la globalització, els productes de cambra frigorífica a baix cost omplen els supermercats en detriment d’un agricultor o ramader que ha hagut d’empassar-se el preu de l’especulació. Però, si repassem les reivindicacions d’aquests dies de la gent del camp, veiem que això no ho és tot, ja que dins dels seus punts d’exigències, un dels que destaca en negreta és l’augment de la burocràcia. Dins dels seus punts calents, també, hi ha referències a les exigències mediambientals, la dificultat per obtenir autoritzacions fitosanitàries, normatives complexes i, en definitiva, un entrellat de paperassa que, segons ells mateixos, els fa passar més estona davant l’escriptori que sobre el tractor.

I aquest no és, només, un problema dels qui viuen del camp. La dificultat dels «papers» s’ha fet endèmica en tots els sectors i la majoria de les empreses han hagut d’augmentar la seva plantilla d’administratius, fet que els suposa un «cost més elevat» que redueix el compte de beneficis i, al mateix temps, que encareix el producte final.

Els que fa anys que ens guanyem la vida sabem que el que abans era un imprès i un cop de segell davant d’un funcionari malcarat, avui dia és una muntanya de tramitacions, que sovint s’encavalquen i es contradiuen i que, en els darrers temps, estan transformant-se en complexes i a voltes, mal girbades, aplicacions web. Indubtablement, n’hi ha que ens salven d’abusos, que ens han fet obrir els ulls, que ens ajuden, i que ha sorgit per les males experiències dels mateixos usuaris. Però, el fet de filar tan prim se’ns ha girat en contra i l’excés de permisos, tramitacions, normes, formacions i drets, alimenta la mandra per fer qualsevol projecte, emprendre una nova empresa, iniciar un procés de fabricació, obrir una botiga, llogar un empleat i, fins i tot, treballar el camp. I contra això és difícil protestar, perquè, en realitat, estaríem protestant contra nosaltres mateixos.