Prescripció social: què és?

Fins no fa massa temps, la medicina tradicional, la que tots coneixem, es basava només a guarir les malalties. Amb els anys la visió de la malaltia i de la salut ha anat canviant. I el sistema sanitari també. Hem passat d’una atenció purament assistencialista a una visió de prevenció de malalties, gràcies als coneixements dels factors de riscs i de les causes de les malalties. I més encara, darrerament pren importància viure la vida amb salut i allunyant-se de les malalties. Salut i malaltia es veuen des d’una altra perspectiva. I els tractaments mèdics, també, perquè s’optimitzen els seus resultats, ja que s’apliquen estrictament només quan són necessaris. 

Fins no fa gaire anys hem anat veient com es construïen molts hospitals i es potenciaven els Centres d’Atenció Primària (CAP) i els consultoris locals, i també altres equipaments sanitaris. Aquests edificis representen un model sanitari basat únicament des del punt de vista de la malaltia i del seu guariment. Però hi ha un moment en què es fa un gir i es dona un gran pes a la importància de no emmalaltir i de fomentar la salut de les persones per evitar-ho. Els CAP inicien i lideren aquest canvi. Canvi que afecta a tota la societat. El concepte de Promoció de la Salut pren embranzida i el de Salut Comunitària es va consolidant. Ambdós s’entenen com necessitats reals socials. Durant aquesta evolució s’ha anat abandonant el paper paternalista del sanitari. Cada cop pren més rellevància el protagonisme de la persona que viu a la comunitat, que degudament apoderat, actua com a gestor de la seva salut. 

"Cada cop pren més rellevància el protagonisme de la persona que viu a la comunitat, que degudament apoderat, actua com a gestor de la seva salut"

Ara i aquí hi té un paper molt important la prescripció social (PS). Aquesta eina està destinada a abordar el malestar emocional personal amb mesures no farmacològiques. Ho fa promovent la participació de les persones a la comunitat per evitar l’aïllament o la solitud quan aquestes són causa de malestar. Aquesta visió de la salut i del no emmalaltir, és actual. I utilitza la relació interdisciplinària de professionals i de diferents recursos, proveïts per diferents administracions i entitats socials. Cal una estreta interactuació entre els diferents agents, els professionals de la salut i els pacients. S’identifiquen les necessitats individuals de salut i de benestar personal i es busquen els actius de salut ideals. La identificació i localització de recursos dins la comunitat es fa consensuada. Evidentment, es tracta d’escollir les que són grates, atractives i que estan adreçades a la finalitat precisa i per a la persona en concret. Perquè molts dels malestars poden ser atesos i evitats amb ells. I quan els malestars de la vida quotidiana tenen un limitat benefici amb la medicina tradicional, és quan la (PS) és més útil.  

Tots aquests recursos que estan a la comunitat, i que de vegades són desconeguts, poden ser molt útils com a font de salut. Ja sabem que fomenten la participació social i les relacions interpersonals, evitant o alleugerint la solitud no volguda i l’aïllament social. 

El paper dels nous equips dels (CAP) per fer-possible i avaluar la bondat de la (PS), és imprescindible per a la seva implantació i la seva consolidació. La (PS) és una nova eina eficaç per generar salut. Per tant, és bo fer-la servir.