El cap de Creus (2)

Òbviament, el gruix que tenim és turisme de masses i de sol i platja, tot i que, a poc a poc, va creixent el més actiu i temàtic, cultural, esportiu i gastronòmic. Però no ens enganyem ni ens fem trampes al solitari. Per més que creixi l’ecològic i altres alternatius, el gruix és complement de l’altre. Per altra banda, fruit del ja tradicional i omnipresent francès, a tocar de França i amb preus barats –per a ells–, l’explosió que va significar la postpandèmia i la creixent irrupció del carpe diem generalitzat (aprofitem el moment, el demà no està promès, viure és urgent...) en part per la por a una altra pandèmia, pels impactes de la crisi climàtica, per un descontrol de les guerres d’Ucraïna o Israel, o per tot a la vegada, s’està posant a prova el no future no ja de les noves generacions, sinó fins i tot de les adultes i la dels boomers (la fornada de jubilats actuals). Tot apunta enguany a un augment de la massificació, que alegrarà a uns, però que hauria de preocupar a altres. Sobretot les institucions, si és que no volen veure’s arrossegades com a altres indrets, a morir d’èxit, a la creixent i no prou copsada gentrificació, als pisos turístics, penetració d’Airbnb, caos circulatori, contaminació, delinqüència, incivisme... I també immigració, com a mà d’obra barata, amb baix o nul valor afegit que, amb el temps, va drenant les mateixes arques públiques i tensant els serveis socials (per no parlar d’altres efectes polítics).

Opinió Espais blausToni Salamanca

El cap de Creus (1)

I que cada vegada sigui més difícil trobar treballadors, ja que els hi és impossible trobar lloguer assequible. Està passant ja, i atesa la tendència, l’any vinent potser ja entrarem en implosió, si no hi ha un clar canvi de rumb per a fer més habitatge social.

Però anem al fons de la qüestió i recordem que la riba mediterrània suporta cada any 250 milions de turistes. Quota part els que arriben a Catalunya i al cap de Creus, que arriben en vehicles, avions i vaixells. No arriben ni a peu, ni amb bicicleta, ni amb cavall. O sigui, que tenim un turisme totalment petro-dependent, a part dels impactes ambientals que genera acollir i donar sortida a aquesta massa ingent de persones, per més que càmpings, hotels i altres centres de lleure i esport, tinguin cada vegada més, certificacions sostenibles, o no. I ja no entrem amb el tema tabú a l’Alt Empordà, que a hores d’ara sembla irreversible, com és la total dependència del fòssil, amb només un 2% d’energia renovable. Escàndol que s’arrossega eleccions rere eleccions, però que tard o d’hora petarà per on menys s’esperi.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ