El procés de desplegament de l’eòlica marina al golf de Roses, des del 2021 fins a l’actualitat, s’ha caracteritzat per una progressiva i creixent manca de transparència que ens ha portat a situar-nos actualment a les portes de l’opacitat. Aquesta és una situació que reforça la desconfiança de la societat enfront de les administracions i les empreses que promouen els projectes d’eòlica marina a Catalunya. Un darrer exemple d’aquesta situació és la presència d’un vaixell, que habitualment realitza treballs marítims relacionats amb l’eòlica marina, que sota bandera panamenya ha estat durant setmanes treballant al golf de Roses. Unes tasques sobre les quals no s’ha donat cap mena d’informació tot i que encara no hi ha cap permís atorgat a cap projecte eòlic. No hi ha constància que des de cap administració s’hagi informat sobre l’activitat d’aquest vaixell al golf de Roses, quant a altres països, com França, les administracions han emès comunicats públics avisant dels treballs que faria aquest mateix vaixell en relació amb l’eòlica marina a la Normandia.

Aquesta manca de transparència en el desplegament de l’eòlica marina a Catalunya és preocupant i posa en entredit la indispensable transparència que reclamen i caracteritzen les societats democràtiques modèliques. Sobretot perquè les prospeccions que realitzen aquests vaixells per analitzar la idoneïtat de l’emplaçament dels projectes no estan lliures de potencials danys pel medi marí, segons les escadusseres investigacions efectuades a altres llocs del món. Un exemple seria la possible afectació del comportament d’alguns peixos, invertebrats i mamífers marins a causa dels sons emesos per les tècniques geofísiques utilitzades per aquests vaixells durant les prospeccions del fons marí.

Cal que les administracions –sobretot quan la mateixa Generalitat de Catalunya impulsa la plataforma d’eòlica marina PLEMCAT– donin publicitat sobre les tècniques que utilitzen aquests vaixells per fer les prospeccions, sobre les autoritzacions que disposen per a fer-les i expliquin per a qui treballen i qui paga aquestes prospeccions.

No sé si s’acabaran autoritzant un, dos o més parcs eòlics, o bé cap, però el que és evident és que aquesta manera de fer contribueix a alimentar la idea que massa coses passen a les fosques quan just el que necessitem és llum i taquígrafs. Independentment del que cadascú pensi sobre la idoneïtat o no d’impulsar l’eòlica marina al golf de Roses, i de com fer-ho, és urgent apel·lar a la necessitat d’assolir una transparència absoluta en el desplegament d’uns projectes que la majoria de la societat local rebutja i que molts científics observem amb preocupació pel seu potencial impacte sobre els valors ecològics i paisatgístics de la zona.