El cinema és vida

El guió mai acabat de la vida ha volgut que la mort sobtada de Ventura Pons hagi coincidit amb la desaparició d’un altre cinema, l’històric Comèdia de Barcelona. El director, guionista i productor s’ha apagat sense veure satisfet un somni, dirigir més enllà dels cent anys com el portuguès Manoel de Oliveira. A Figueres, també vàrem ser testimonis d’una altra de les seves frustracions, fer reviure Las Vegas a l’ombra dels Cinemes Texas, una sala barcelonina compromesa amb la versió original que també va abaixar el teló el 2020 arrossegada per la pandèmia. Aquest enamorat de Cadaqués marxa essent el director que més pel·lícules havia rodat en català i com un dels cineastes amb més projecció fora de Catalunya. Un compromís que Lluís Llach ha descrit a través de X (antic Twitter): «Sense en Ventura Pons, la història del cinema català no es podria explicar de la mateixa manera».

La crònica del nostre cinema tampoc seria la mateixa sense les sales de projecció, encara que el tancament de la Comèdia és un nou exemple de les dificultats d’un sector que a començament d’aquest segle mobilitzava prop de trenta-un milions d’espectadors i que, l’any passat, es va conformar amb catorze. Un descens important, però que des del Gremi d’Exhibidors veuen amb optimisme perquè continuen recuperant públic després de la patacada pandèmica. I això que, des de començaments de la centúria, han tancat un centenar de cines.

Aquestes dades podrien abocar-nos al pessimisme, però la realitat és tossuda i deixa dades interessants al tancament de 2023. A Espanya, el cinema ha atret prop de setanta-cinc milions d’espectadors i una facturació que s’acosta als cinc-cents milions. Estem lluny encara del període 2015-2019, però evolucionant favorablement. Malgrat les dificultats, aquí tampoc ens podem queixar: el Cineclub Diòptria ha superat els tres mil usuaris, un nou rècord en els seus vint-i-sis anys d’història. Un increment en línia a l’aconseguit pels Truffaut de Girona, que s’acosta als quaranta mil i també marca la millor xifra des del seu naixement.

Ara que s’alcen veus per un homenatge de país a Ventura Pons, què millor que tornar a omplir sales per gaudir del cinema i donar suport a creadors, productors i exhibidors. Com deia Sergio Leone: «El cinema és vida».