Opinió

Marta Felip, Figueres i Catalunya

Marta Felip (dreta), amb la resta d'alcaldes de Figueres vius.

Marta Felip (dreta), amb la resta d'alcaldes de Figueres vius. / Santi Coll

Alcaldessa de Figueres entre el 2013 i el 2018, Marta Felip ocupava el càrrec en el moment que Catalunya va celebrar el referèndum d’independència l’1 d’octubre del 2017. Un any més tard el deixaria per fer el salt a la Generalitat (secretària general de la Conselleria d’Empresa), però, des de llavors Felip, que està allunyada de la política activa i treballa com a secretària de l’Ajuntament de Salt, arrossegava una causa pendent per un «presumpte delicte de desobediència». La setmana passada, el jutjat de Figueres va acceptar la petició de Felip d’aplicar-li l’amnistia. És, de fet, la primera alcaldessa de l’1-0 a tot Catalunya que s’ha beneficiat de la llei pactada per ERC i Junts amb Pedro Sánchez per permetre la investidura del líder socialista. L’amnistia de Felip és justa, i un alleugeriment personal per a la interessada, però no té una gran transcendència política. En vindran moltes més. Però sí, pel fet de ser la primera d’una alcaldessa, ens ajuda a obrir la porta a fer-nos moltes preguntes. En què ha quedat l’1-O? Quin efecte real, per als ciutadans, han tingut tots els anys del procés? Cap a on va Catalunya?

Figueres no és Catalunya. Però veure què ha anat passant a la capital de l’Alt Empordà, tant políticament com socialment i demogràficament, pot acabar servint per respondre a la pregunta de cap a on va Catalunya. I no sembla que sigui en la mateixa direcció que la de l’1-O. En tots els anys del procés, Figueres només ha tingut, i encara té, alcaldes que es presentaven per teòrics partits independentistes. Santi Vila, Marta Felip, Jordi Masquef, Agnès Lladó i, un altre cop, Masquef. Tot i això, Figueres és avui una ciutat sociològicament independentista? Ho és Catalunya?