Història i memòria

El dissabte passat, al Cercle Sport, va tenir lloc la primera sessió d’unes jornades d’Història i Memòria organitzades per l’Institut d’Estudis Empordanesos sobre la història de Figueres. En aquesta primera sessió, a banda d’una magnífica ponència del Dr. Joaquim Maria Puigvert sobre memòries i història, es va parlar des d’època antiga fins a la medieval, i en les pròximes sessions els dies 24 de febrer, 2 i 9 de març, l’evolució de Figueres fins més o menys la transició democràtica.

Aquesta iniciativa, molt recomanable, farà un recorregut històric per tota la història de Figueres i, per extensió, de la comarca; un exercici que probablement sigui la primera vegada que es fa amb aquest abast, i a més amb la concurrència dels principals especialistes locals que han tractat diversos aspectes d’aquesta història tan extensa com irregular de la capital empordanesa –d’altra banda com a qualsevol indret–.

La voluntat de posar en comú les experiències, recerques, investigacions i inquietuds de les persones que han treballat la història local, hauria de ser una gran notícia que malauradament no ha tingut el ressò que es mereix. Amb tot, la presència de públic va ser nombrosa i fa preveure que les pròximes sessions aquests assistents s’incrementin.

El fet que siguin unes sessions obertes a tothom, que obrin el ventall de manera que tothom pugui accedir-hi, penso que és el que la fa més atractiva. La història és la ciència, com escrivia Paul Valéry, d’allò que no succeeix dues vegades; és una manera de veure-ho, però, tanmateix, el que sí que sabem és que moltes vegades el passat s’ha intentat manipular, modificar al gust o simplement obviar com si mai hagués passat. Tot depèn dels interessos del present immediat.

Potser per això, o potser perquè saber el nostre passat ens dona una imatge real de nosaltres mateixos, jornades com les engegades aquest dissabte poden donar una perspectiva temporal més que suggerent a la qual abocar-nos-, i si els joves s’hi apuntessin seria dòmino.