Santa Creu

Quan escric (dijous 25 d’abril) encara no han començat les Fires i Festes de la Santa Creu a Figueres, unes fires que aquest any tindré ocasió de viure-les el dia 3 de maig en la celebració de l’Ofici Solemne de Santa Creu, en ocasió dels Cinquanta anys de l’ordenació sacerdotal, juntament amb el company i amic, Mn. Ramon Pijuan. Aquest Ofici Solemne serà presidit per fra Octavi Vilà, el nostre bisbe de Girona, que s’estrenarà després que el 21 d’abril passat va ser ordenat bisbe i va prendre possessió de la Diòcesi. Serà motiu de celebració, de compartir l’Eucaristia i de solemnitzar la Festa.

La festa litúrgica de l’Exaltació de la Santa Creu ens recorda, segons la tradició, que l’any 333 va ser trobada a Jerusalem la relíquia de la Creu de Jesús. L’emperador Constantí i la seva muller, Helena, van fer construir a Jerusalem, en aquest moment, les basíliques del Calvari i del Sant Sepulcre. Cal recordar que la comunitat ortodoxa romanesa, que s’aplega a Pont de Molins, està dedicada, precisament, a Sant Constantí i Santa Helena.

Celebrar l’Exaltació de la Santa Creu en temps de Pasqua de Resurrecció és significar que la creu no sols és signe de suplici, sinó, i sobretot, signe de Pasqua, de resurrecció, de camí necessari per arribar a la vida nova. Totes les mares en fan l’experiència, quan passen pel dolor del part per arribar a la vida nova del fill o filla que neix de les seves entranyes.

És l’any 1302 quan es funda a l’església parroquial de Sant Pere el primer «benefici» sota l’advocació de la Santa Creu. Sempre han estat lligades aquestes festes amb les advocacions cristianes, de manera que encara que ara se celebra la festa litúrgica de la Invenció de la Santa Creu el 14 de setembre, a Figueres es conserva la celebració del 3 de maig.

Un segle més tard, el 1419, és quan el rei Alfons V, el Magnànim, concedeix a la vila de Figueres la celebració dels vuit dies de Fires de la Santa Creu. Molt probablement aquesta advocació de la Santa Creu estigui molt vinculada a la Vera Creu del monestir de Vilabertran, ja que fins ben entrat el segle XIX la parròquia de Figueres depenia de l’abat de Vilabertran, i era ell qui presidia les celebracions més solemnes.

"Celebrar l’Exaltació de la Santa Creu en temps de Pasqua de Resurrecció és significar que la creu no sols és signe de suplici, sinó, i sobretot, signe de Pasqua, de resurrecció, de camí necessari per arribar a la vida nova"

La creu ha estat sempre el signe més explícit de la nostra fe; massa sovint s’ha vist la creu sols com un signe de dolor i mort. Al segle XII, es va començar a significar el crucificat com el Vencedor de la mort, amb la imatge de les «majestats»: el Crist clavat en creu, però victoriós, ressuscitat, amb corona reial i vestits blancs.

Que la celebració s’escaigui en plena primavera ens recorda els camps que reverdeixen, les flors i els fruiters farcits de fulles i fruits. També les creus de maig que aquest dia estan a les places i barris de Figueres ens recorden la vida, a través de l’aigua, els fruits i les flors.

Des del pregó a la plaça de l’Ajuntament i el Xupinasso entre la plaça i l’església de Sant Pere del dissabte passat, passant per les sardanes i els balls, o per les múltiples fires del dimecres, 1 de maig, fins a la fira del llibre Vell del mateix divendres de Santa Creu, una setmana de fires i festes ben merescudes.

En total un centenar d’actes per «recuperar l’orgull figuerenc i l’estima per la ciutat» com diu l’Ajuntament de Figueres en convocar les Fires i Festes de la Santa Creu del 2024.

Aquest any s’escau, també, els 50 anys de la fundació a Figueres de la Càritas Interparroquial. Cinquanta anys d’acció social a la ciutat i als pobles de l’entorn. Com diu Mn. Miquel Àngel, rector, «és un reconeixement a tota una tasca d’ajuda als pobres que ve de lluny. (...) Que aquest aniversari sigui perquè nova gent es plantegi la possibilitat d’oferir-se en voluntariat, perquè fa molta falta».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ