La Sagrada Família

Des de 1983 fins al 1998 Mn. Ramon Pijuan, exmissioner al Perú, va assumir la tasca d’edificar l’església de la Sagrada Família, i la va omplir de persones de la ciutat, de manera que tots els que hi hem anat després (Jesús Calm, Martí Colomer i jo mateix) hem trobat el terreny adonat per sembrar-hi la llavor de l’Evangeli.

Quan el setembre de 2005 em van encarregar la parròquia de la Sagrada Família, ja feia dos anys que era a Figueres, a Sant Pere. I per aquells dies de 2005 algú va fer córrer que el nou rector s’emportaria tot (activitats i grups) cap a Sant Pere.

Va ser un profeta de via estreta. Res va canviar, sols el despatx que es va tornar interparroquial, i a la Sagrada Família les activitats i celebracions van continuar per molts anys, almenys fins al setembre de 2017, quan vaig ser enviat a Pals, Begur, Esclanyà i Regencós. Les parròquies no les fan els capellans, sinó els laics que hi neixen amb el baptisme, hi viuen amb els sagraments, hi treballen en les diferents activitats i serveis, i, finalment, hi moren. Parlar de capellans, i sobretot de rectors, és recordar el director de la coral, però els qui hi canten i fan grup són els laics compromesos.

Entre els laics compromesos, cal fer menció dels religiosos i religioses que, unes vegades amb empenta i altres amb menys dinamisme, han cooperat en l’anunci de l’Evangeli, a través de la seva tasca en les escoles concertades, atenent els malalts i vells... Vuit comunitats de set congregacions diferents tenen casa i missió a la nostra ciutat. I Figueres ha estat terra adobada de laics compromesos i cultes.

En aquests darrers quaranta anys hi ha hagut, i hi ha, molts catequistes, equips de matrimonis, de prematrimonial, monitors de casal, colònies i esplai, caps d’escoltisme, animadors de la litúrgia, persones que han portat l’economia a les parròquies, però, sobretot, hi ha molta gent que ha format part dels diversos Consells de Pastoral. I tot això sense parlar de tants i tants voluntaris de Càritas, que, coordinats per un bon equip de tècnics, ha fet possible que la Càritas Interparroquial de Figueres sigui una referència a la ciutat i a la Diòcesi. Fins i tot, durant els anys noranta, hi va haver un Equip Motor que va fer avançar, a vegades sense el suport dels rectors, moltes iniciatives pastorals: encara en queda la Vetlla de la Pentecosta.

De l’eufòria de l’Acció Catòlica de després de la guerra, encara queden un grup de l’Apostolat de l’Oració, un equip de la Legió de Maria, i un parell de grups de «Vida Creixent». Els grups dels Equips de la Mare de Déu han anat morint, i ja no en queda cap. No podem oblidar els Amics dels Malalts, que fa cent anys porten malalts a Lourdes, i tots els grups que treballen en l’atenció als malalts, tant als de l’Hospital com a les cases particulars.

Mn. Costabella, als anys 80, va fer uns cursos de formació de catequistes, un tema molt oblidat en els següents vint anys. Ara s’ha reprès la formació de catequistes. Encara el 1992 eren, a Figueres, una dotzena de capellans. El 2008, amb prop de quaranta mil habitants, hi havia quatre rectors per a les cinc parròquies, a més dels Paüls.

"Davant la crítica que ben sovint es fa des de l’Església que els mitjans de comunicació no ens tenen en compte, caldrà informar llargament a les comunitats cristianes, i també als mitjans de comunicació, de la situació de la nostra Església, de les incapacitats, de les fragilitats i esperances, dels projectes evangèlics, i que no som una institució que ofereix serveis, sinó que volem ser el signe de salvació que ens ha ofert Jesús de Natzaret"

Fruit dels darrers cursos de Pastoral, s’ha treballat en la coordinació pastoral entre els religiosos i religioses i en l’administració del sagrament de la Unció dels Malalts. I, en l’àmbit de formació, s’està treballant des de fa temps en l’aspecte litúrgic, pastoral de la salut, de formació de monitors i també de catequistes, així com en la formació bíblica.

Cal valorar la tasca de tants capellans i laics que han col·laborat a fer present el Regne de Déu en la nostra ciutat. Ja no es pot pensar en la idea que sota cada campanar hi ha un capellà, sinó que sota cada campanar cal que hi hagi una comunitat cristiana. Davant la crítica que ben sovint es fa des de l’Església que els mitjans de comunicació no ens tenen en compte, caldrà informar llargament a les comunitats cristianes, i també als mitjans de comunicació, de la situació de la nostra Església, de les incapacitats, de les fragilitats i esperances, dels projectes evangèlics, i que no som una institució que ofereix serveis, sinó que volem ser el signe de salvació que ens ha ofert Jesús de Natzaret.

Dels anys passats a Figueres en vull destacar la presidència de la Fundació Sant Vicenç de Paül, amb l’enderroc de l’escola de les paüles, la nova construcció i la creació del Projecte Ksameu per a adolescents i joves. Tasca que encara continua donant fruits de convivència.

La parròquia de la Sagrada Família me la vaig sentir un xic meva quan Mn. Ramon, a proposta meva, va demanar a la Dolors Garrido de fer l’escultura de la Sagrada Família, una imatge (o tres en una) que és trencadora, senzilla, plena d’amor. Mantenir les celebracions, a partir del 2005, no va ser fàcil.

En Bartomeu va ser un administrador bo i fidel; la Leo una formidable coordinadora de la Catequesi; el grup de guitarres va animar, a full time, les celebracions de la fe. Els sopars als locals els recordo plens de gatzara, cordialitat i germanor.

La parròquia de la Sagrada Família és l’ànima del barri de l’Eixample. Continua sent una «torxa encesa» que fa llum a la ciutat. Sempre he considerat la Parròquia de la Sagrada Família de Figueres com una comunitat missionera i ecumènica.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ