Eutanàsia, sí o no?

El 18 de març de 2021 el Congrés dels Diputats va aprovar, per majoria absoluta, la Llei Orgànica de la Regulació de l’Eutanàsia. El 25 de juny del 2021 entra en vigor i despenalitza la mort assistida en algunes circumstàncies. Encara és viu el debat i quan, per circumstàncies familiars et trobes amb situacions existencials des de la vivència, et mires la situació amb ulls de comprensió i de solidaritat, sense prejudicis, sense teories, sense creences dictades, des de l’estimació incondicional.

Fa uns dies un advocat reflexionava així: «Si la vida és el valor suprem, si les persones i la seva dignitat són el més important, hem de defensar i procurar per a tothom una vida digna, fins al moment del comiat definitiu». I, d’aquest argument, en treia que l’eutanàsia activa era, no sols legal, sinó també justa. Però, i si us dic que la vida «en aquest món és un do i una benedicció de Déu, però no és el valor suprem absolut», què em direu?

Tinc en el meu arxiu una declaració inèdita signada per representants jueus, cristians i musulmans, el 28 d’octubre de 2019, al Vaticà, en contra de l’eutanàsia i a favor de les cures pal·liatives. Una Declaració comuna sobre la fi de la vida, manifestant una total oposició a tota forma d’eutanàsia, que veuen com un acte directe, deliberat i intencional de prendre la vida; ho consideren un acte en completa contradicció amb el valor de la vida humana.

Sí que s’oposen a l’eutanàsia, les tres religions monoteistes, però no defensen pas l’acarnissament terapèutic. Diuen: «Els tractaments mèdics i tecnològics són justificats per l’ajuda possible que ells poden aportar a cada persona. Quan la mort és imminent malgrat els mitjans emprats, és justificat de prendre la decisió de refusar els tractaments mèdics que, de totes maneres, sols aconseguirien prolongar una vida precària, pesant i sofrent».

"Tinc en el meu arxiu una declaració inèdita signada per representants jueus, cristians i musulmans, el 28 d’octubre de 2019, al Vaticà, en contra de l’eutanàsia i a favor de les cures pal·liatives"

El president de l’Acadèmia pontifical sobre la Vida, monsenyor Vinzenzo Paglia, diu: «Nosaltres no volem la mort del pacient, ni ajudar-lo a donar-se-la». La medicina no té per horitzó donar o retirar la vida dels pacients. Posar fi a la vida, és negar el seu profund sentit. Per això, des de la visió de les religions monoteistes, «l’objectiu no és pas de restablir la salut a qualsevol preu, ni de prolongar indefinidament la vida; sinó que la medicina té per objectiu prendre cura de la persona, fins i tot quan la malaltia és incurable».

Des del punt de vista cristià, la Declaració ha estat signada per la Santa Seu i el Patriarcat de Moscou; del costat jueu, pels dos grans rabins d’Israel; i pel costat musulmà, pels Emirats Àrabs Units i per la més gran organització musulmana d’Indonèsia. Amb voluntat d’ampliar els signants.

Des de la perspectiva personal, com a creient i com a ciutadà, tinc signat des de desembre de 2020, el meu Testament Vital Cristià. Diu: «A la meva família, al meu metge, al meu sacerdot, al meu notari: si m’arriba el moment en què no puc expressar la meva voluntat sobre els tractaments mèdics que se m’hagin d’aplicar, desitjo i demano que aquesta Declaració sigui considerada com a expressió formal de la meva voluntat, assumida de manera conscient, responsable i lliure, i que sigui respectada com si es tractés d’un testament.

Considero que la vida en aquest món és un do i una benedicció de Déu, però no és el valor suprem absolut. Sé que la mort és inevitable i posa fi a la meva existència terrenal, però des de la fe crec que m’obre el camí a la vida que no s’acaba, juntament amb Déu.

Per això, jo, qui subscriu, _____, demano que si per la meva malaltia arribés a estar en una situació crítica irrecuperable, no se’m mantingui en vida per mitjà de tractaments desproporcionats o extraordinaris; que no se m’apliqui l’eutanàsia activa, ni que se’m prolongui abusivament i irracionalment el meu procés de mort; que se m’administrin els tractaments adequats per a pal·liar els sofriments.

Demano igualment ajuda per a assumir cristianament i humanament la meva mort. Desitjo poder preparar-me per a aquest esdeveniment final de la meva existència, en pau, amb la companyia dels meus éssers estimats i el consol de la meva fe cristiana. Subscric aquesta Declaració després d’una madura reflexió. I demano que els qui hàgiu de cuidar-me respecteu la meva voluntat. Soc conscient que us demano una greu i difícil responsabilitat. Precisament per a compartir-la amb vosaltres i per a atenuar-vos qualsevol possible sentiment de culpa, he redactat i signo aquesta Declaració».

Eutanàsia, sí o no? En continuarem parlant!

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ