Això ho sap tothom

Mòbils per educar

"Prohibir els mòbils serà complicat, com qualsevol prohibició a un adolescent, però la seva utilització pera l’ensenyament secundari, penso que podria ser possible, sempre que la comunitat educativa i la tecnològica, es posessin d’acord"

Nens jugant amb mòbils.

Nens jugant amb mòbils. / Freepik

Raül Garrido

Raül Garrido

Els reis han enfilat camí avall i la mainada torna a la rutina escolar, aquest any amb el debat encès per l’informe PISA i els mòbils a les aules. Dos problemes que en realitat són un mateix. Un conegut em comentava que al seu net encara no l’hi ensenyaven les lletres, quan ell, a la seva mateixa edat, ja era capaç de formar síl·labes.

L’explicació del professor va ser que, segons les darreres directrius, la prioritat no era l’aprenentatge, sinó el benestar del nen, la seva felicitat i la convivència. El pobre avi va quedar garratibat. Però, no carreguem tota la culpa als educadors, un col·lectiu que, com va passar amb els sanitaris durant la pandèmia, ara veiem que estan confosos, pressionats, i havent de fer la feina que haurien de fer els pares.

I és que el comportament dels progenitors no ajuda, aquestes festes segur que heu vist a nens de curta d’edat, durant els àpats, jugant amb els mòbils, perquè estiguessin quiets.

Així les coses, no ens hem d’estranyar dels resultats i de que una part del jovent, desmotivat, pensi que ja no cal aprendre a escriure correctament, si existeixen els correctors, si tot està en la Vikipèdia, si qualsevol dubte t’ho resolt Google. Tampoc, cal saber geografia si el Maps et situa, ni idiomes si el Translator és capaç de fer-nos entendre, ni multiplicar, si el mòbil ja té calculadora. El problema de la manca de coneixements i l’ús del mòbil, van de la mà.

"Hem canviat la forma de comprar, de treballar, de viatjar, de comunicar-nos i l’educació també ho ha de fer, però amb una planificació molt meditada"

Deia un militar xinés que si no pots amb l’enemic, han d’unir-t’hi o si més no, utilitzar-lo en el teu propi benefici. Prohibir els mòbils serà complicat, com qualsevol prohibició a un adolescent, però la seva utilització pera l’ensenyament secundari, penso que podria ser possible, sempre que la comunitat educativa i la tecnològica, es posessin d’acord.

Hem canviat la forma de comprar, de treballar, de viatjar, de comunicar-nos i l’educació també ho ha de fer, però amb una planificació molt meditada. Desenganyem-nos, el net del meu amic ja no cantarà les taules multiplicar, ni tampoc aprendrà la llista dels reis visigots, ni recitarà de memòria les capitals del món, però segur que, amb una bona gestió de l’ensenyament, serà un bon advocat, mestre, metge o enginyer, com ho va ser el seu avi.

És important que tinguin tota la informació a l’abast de forma atraient, que hi hagi una nova manera d’aprendre-la, que estiguin motivats, que desenvolupin la curiositat, la capacitat de sacrifici i que sàpiguen obeir. I de les conjugacions, que aprenguin el present de l’indicatiu del verb “respectar”.