Figueres i la lletjor

Figueres ha estrenat l’any convertint-se en una de les quatre ciutats més lletges de Catalunya. Un rànquing que completen Llinars, Manlleu i Martorell. Els pares d’aquest despropòsit són la influencer catalana Juliana Canet i el periodista Roger Carandell, que a través de TikTok han decidit assenyalar la manca de centre a la vila del Vallès Oriental, la tristor que transmet el municipi d’Osona, l’escàs interès arquitectònic de ciutat del Baix Llobregat i el pecat de la capital altempordanesa, una plaça plena de sorra. Desconec a fons la resta de distingits, però qualsevol figuerenc trobaria enèsims defectes més a la seva ciutat —perquè aquí en som especialistes— més enllà de citar un inubicable espai públic o unes afores «que ho destrossen tot». Com us deia, una barbaritat sense fonament amb l’únic objectiu de cridar l’atenció. Una gracieta amb molt poca gràcia, respectable com qualsevol opinió però lluny de ser compartida.

Si una cosa positiva ha aconseguit el vídeo de Canet i Carandell és una sortida en tromba a X (antic Twitter) a la defensa de Figueres i dels seus atractius. Fins i tot, el mateix alcalde Jordi Masquef s’ha ofert a convertir-se en guia per un dia per aconseguir «que ho veieu diferent!». El mateix han fet altres regidors, mentre alguns figuerencs han estat més taxatius assegurant que a ells, i a les seves productores, se’ls hauria de «vetar» actuar a la ciutat «sense una disculpa prèvia» o que aquesta invitació seria com ser «cornuts i pagar al beure» He de reconèixer que aquesta defensa m’ha sorprès, aquí som més de fer estelles de l’arbre caigut que de defensar el bé comú, com també s’han afanyat a recordar alguns regidors ara a l’oposició.

Som molts aquells que creiem, des de fa anys, que hi ha necessitat de recuperar l’orgull figuerenc. Aquí ens hem acostumat a posar altaveus a les nostres mancances, sovint similars a les de qualsevol ciutat de les nostres característiques, i a minimitzar les nostres oportunitats. Crec que tant des de dins, com també des de fora des de fa anys, tothom s’atreveix amb Figueres. I potser hauríem de reflexionar per quin motiu. Ja m’agradaria a mi que, algun dia, Canet i Carandell fossin nomenats fills adoptius de Figueres per haver marcat un abans i un després a la ciutat. Per somniar, no perdrem res.