Contradiccions

Vivim en un món ple de contradiccions. Contradiccions a escala personal, familiar, comunitària, de països... a escala global. Ho veiem en les diferents cimeres internacionals que s’estan portant a terme. Una va ser la del Clima, la Cop28, que es va celebrar el desembre passat als Emirats Àrabs Units, un país precisament productor de petroli i amb cap intenció de deixar-ho. Ho hem vist amb el recent Fòrum Econòmic Mundial, conegut popularment com a Fòrum de Davos, aquesta petita ciutat suïssa que acull un «ram» de personalitats diverses per parlar i posar-se d’acord –si poden– sobre l’economia mundial, tot tenint en compte que la majoria són grans potentats que els costa renunciar als seus dividends per mitigar la pobresa, tot i que aquest any alguns d’ells demanaven pagar més impostos.

Però si és veritat, com es diu, que la política i els alts estadis de «control» social només són un reflex d’allò que passa a més petits nivells, hem de pensar... Què passa amb nosaltres? Quantes contradiccions i incongruències traginem en la nostra complicada ment? Són compatibles amb les nostres emocions? Som coherents entre el que pensem i creiem i el que realment fem? O som com alguns països que acullen les cimeres sobre el clima? O els multimilionaris que parlen de mitigar la pobresa sense deixar anar ni un cèntim? I, com repercuteix això en la família, la comunitat, el barri, el poble, la ciutat, el país?

Diuen que entrem en un període de temps on els astres s’han conjurat seriosament perquè les coses canviïn. Més d’un astròleg seriós vaticina el final del sistema patriarcal. I això vol dir canvis en les estructures polítiques, econòmiques, laborals, ja que totes es basen en el patriarcat. Vindrà un període matriarcal? No ho sé. Però si fos així, no hauria de ser mai copiant el que quedarà enrere, sinó ben diferent. També vaticinen que el sistema laboral tendirà imperiosament cap al cooperativisme. Però tot això no serà d’avui per a demà sinó que es prendrà el seu temps i, evidentment, hi haurà moltes resistències. El canvi no ens sortirà pas gratis.

I davant d’aquests auguris, que sembla que succeirà ens ho creguem o no... què farem? Posar el cap sota l’ala i pensar que els que vindran ja s’ho trobaran? O serem capaços d’actuar amb coherència global i sense contradiccions?