Empordà abstencionista

A Figueres, va votar un 33% del cens, a Roses un 34%, a Castelló un 32% i l’Escala o la Jonquera un 36%. Les eleccions europees van despertar poc interès arreu del continent, amb l’excepció dels votants d’ultradreta, menys a Catalunya i, encara menys, a l’Alt Empordà. Una campanya electoral fluixa, per dir-ho suau, dels partits catalans amb candidats tan «il·lusionants» com un professional del canvi de camisa (Toni Comín) i un meteoròleg reconvertit en showman (Tomàs Molina); i el desencantament de la política, especialment entre els votants independentistes, van ser els llumins. La benzina és la falta de pedagogia en una societat que, encara avui, no valora que la majoria de les regulacions que ens afecten el dia a dia no es decideixen a Barcelona o Madrid, sinó a Brussel·les.

Uns llumins i una benzina que acaben encenent el foc d’una abstenció de més del 60% a la majoria de les poblacions de la comarca o que, per exemple, a Figueres, entre VOX i el partit d’un youtuber, a mig camí entre fatxa i còmic provocador, sumessin 1.243 vots. Bastants més que ERC. O que el partit de l’actual alcalde, Junts, aconseguís 2.817 vots menys que en les darreres eleccions europees de fa 5 anys o 3.958 menys que en les municipals. A Roses, Vox ni tan sols va necessitar «l’ajuda» d’Elvise Pérez i la seva broma de Se acabó la Fiesta per treure més vots que ERC. Abstenció i vot antisistema van recórrer diumenge l’Alt Empordà en una realitat que, un cop més, els grans partits obviaran. Però la realitat és que la comarca ha «passat» d’Europa. Per convicció o, més probablement, perquè està farta dels seus interlocutors amb qui talla el bacallà a Brussel·les. I perquè molts pensen que se’ls escolta més quan tallen l’autopista amb els tractors, que no pas quan voten.