Paral·lel 46

La ciutat lletja

"Canet i Carandell van aconseguir el seu objectiu, perquè les reaccions no es van fer esperar i una riuada d’indignació i també aplaudint aquesta opinió negativa, va regar les xarxes durant hores"

Juliana Canet i Roger Carandell.

Juliana Canet i Roger Carandell. / TikTok

Alfons Martínez Puig

Alfons Martínez Puig

Fa pocs dies, i potser encara cueja, les xarxes socials a Figueres van deflagrar gràcies a uns comentaris fets —no sé si des d’un podcast, un compte de tik tok o ves a saber què— de dos personatges que manifestaven quines eren les ciutats més lletges de Catalunya entre les que incloïen Figueres dient: «els afores són tan terribles que ho destrossa tot»; uns afores que entenc són el barris més poblats de la ciutat amb un judici de valor tan vague com barroer.

El cert és que aquestes dues persones, vinculades als mitjans públics catalans, van aconseguir el seu objectiu, perquè les reaccions no es van fer esperar i una riuada d’indignació i també aplaudint aquesta opinió negativa, va regar les xarxes durant hores; fins i tot l’alcalde els va convidar a visitar la ciutat per fer-los canviar d’opinió, com si no tinguéssim més feina que tenir contents els que generen contingut, en aquest cas contra Figueres.El cert és que la crítica àcida a la ciutat és un xarop que ens hem begut moltes vegades i a més crec que molta gent ho ha fet de bon grat; el problema ve quan la crítica gratuïta i poc fonamentada, és forastera, llavors ja són figues d’un altre paner. Sobretot quan es considera gratuïta, és a dir sense cap objectiu concret.

"La bellesa o la lletjor són conceptes subjectius, opinables. D’aquí ve fer-se viral, manipular les voluntats o el propi humor. El que sí crec, és que són inevitables, i no ho deixaran de ser"

Malgrat tot sempre hi ha un objectiu, vingui de forasters o d’indígenes; generar polèmica i per tant ressò, la qual cosa proporciona visualitzacions i reenviaments del vídeo, likes, cors fins arribar a la situació de fer-se «virals», mentre ens anem ofenent i reaccionant a les xarxes.

També, crec que la idea era fer-ho amb la intenció de fer gràcia; això ja no és tan fàcil, tot i que la broma de traç gruixut, poca-solta i menyspreu al proïsme té molta acceptació, personalment sempre he pensat que aquesta manera de fer gràcia no en fa.

La bellesa o la lletjor són conceptes subjectius, opinables. D’aquí ve fer-se viral, manipular les voluntats o el propi humor. El que sí crec, és que són inevitables, i no ho deixaran de ser.