Entrevista | Josep Ramírez President de Càritas Alt Empordà

«Càritas Alt Empordà evoluciona cap a un model comunitari»

«El capital humà amb què s’ha treballat els últims 50 anys són el fonament de l’entitat. Continuarem treballant per a un futur més just»

El dia 29 d’abril es fa el primer acte institucional de la posada en marxa de Càritas Interparroquial

Josep Ramírez és el president de Càritas Alt Empordà.

Josep Ramírez és el president de Càritas Alt Empordà. / Borja Balsera

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Càritas Alt Empordà Interior, celebra aquestes fires l’obertura del seu primer local ara fa cinquanta anys com a Càritas Interparroquial. Cinquanta anys fent acció social a la ciutat i pobles de l’entorn de Figueres. S’han programat dos actes per donar a conèixer, no tan sols la història, sinó els serveis que l’entitat ofereix, avui, a les persones i per celebrar la seva trajectòria. La seu actual de Càritas està situada a la Plaça Sant Vicenç de Paül, 5, en els locals cedits per la Fundació Sant Vicenç de Paül l’any 2006. Càritas s’ha anat adaptant a la realitat social dels darrers temps i ofereix nous serveis com l’Espai amb Cor, obert recentment. En el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu commemora cinquanta anys de trajectòria, per donar a conèixer la seva tasca entre la ciutadania

De quina manera celebra Càritas els cinquanta anys coincidint amb les Fires de Figueres.

El dia 29 d’abril es fa el primer acte institucional de la posada en marxa de Càritas Interparroquial, a les set de la tarda als Caputxins de Figueres. El 3 de maig hi haurà també una encesa d’espelmes en benefici de l’entitat amb Bruno Pérez i Ceres Roura, a les sis de la tarda, a l’Església de Sant Pere. Tot va començar fa dos anys quan es va iniciar el procés de celebració del 50è aniversari i hem arribat fins a aquest any perquè coincideix en el temps amb la posada en marxa de la primera seu de Càritas. Des del 1971 fins al 1974 la primera seu havia estat a la parròquia de Sant Pere, però com que Càritas Interparroquial no havia d’estar ubicada a cap parròquia es buscava una seu. L’Hospital tenia un local al carrer Santa Llúcia i va ser cedit a l’entitat. Es va inaugurar per les Fires i Festes de la Santa Creu de l’any 1974, ara fa cinquanta anys.

Aquest primer acte serà un reconeixement a la tasca feta?

Aquest acte de commemoració servirà per repassar una mica el que ha sigut Càritas, amb una primera xerrada, una desfilada de l’espai amb Cor perquè el públic conegui una de les activitats que fa l’entitat i hi haurà una segona xerrada més centrada en experiències personals de participants del projecte i voluntaris i voluntàries, de com viuen els projectes que són una mica més desconeguts.

Com han evolucionat els diferents serveis?

Darrerament, el rober ha evolucionat amb l’espai amb Cor que no és el sistema assistencial cap a un sistema més comunitari i participatiu de les persones, més obert a la gent. Recentment, vam inaugurar aquest espai on la gent participa de la recollida de la roba, tria. Aquest servei és un exemple de com Càritas ha evolucionat del model assistencial dels primers temps a una Càritas més oberta, més comunitària, ja no és donar el peix com que ensenyes a pescar. Es tracta de seguir tota l’evolució des que els usuaris entren en acollida i es mira quines són les seves necessitats bàsiques a cobrir per iniciar després tot el procés, ja sigui laboral, d’arreglar papers perquè puguin estar empadronats, o obrir un procés d’immigració.

Els actes programats són una manera de què la gent conegui els projectes que feu.

Interessa que la gent recordi que encara hi ha Càritas. Quan parlem de Càritas, parlem de diferents serveis, des dels més coneguts com són el Centre de Distribució d’Aliments i el Rober, com d’altres que potser no es coneixen tant; com són els serveis orientats a donar suport i acompanyament a les persones; suport en aprenentatges com l’idioma i la recerca de feina en adults, o bé l’espai socioeducatiu per a infants de primària, el servei d’atenció a l’immigrant on es dona suport en temes d’estrangeria, l’acompanyament a persones grans que es porta a terme amb joves i adults voluntaris, suport residencial per dones amb menors (Pis Pati), suport també des del servei d’atenció a persones sense llar, i el servei d’acollida, que és la porta d’entrada i acompanyament de l’entitat. Estem també a la recerca de voluntariat, de socis, hi ha una necessitat que la gent col·labori amb Càritas i que profunditzi en els projectes que fem que no són tan visibles. Estem parlant de catorze projectes que es fan des de Figueres.

Part de l'equip tècnic de l'entitat.

Part de l'equip tècnic de l'entitat. / Empordà

Quin és l’equip que dona vida a Càritas?

El capital humà amb què s’ha treballat al llarg dels últims cinquanta anys, la il·lusió, l’amor, la força i les ganes d’acompanyar a les persones, són el fonament de la Càritas i esperem continuar treballant amb complaença, per contribuir en un futur més just. Des de l’inici es va apostar pel treball tècnic, la primera treballadora social fou, Montserrat Pujolàs. Avui es compta amb dotze tècniques i 85 persones voluntàries.

«És un reconeixement a una tasca que ve de lluny»

Miquel Àngel Ferrés, Arxipreste de l'Alt Empordà: «Aquest 50è aniversari és un reconeixement a tota una tasca d’ajuda als pobres que ve de lluny. De fet, des del temps dels primers cristians la caritat ha estat unida inseparablement a la fe, el culte i la catequesi. Càritas no és un afegit de filantropia de l’Església sinó que forma part de la seva mateixa essència. Per respondre a la realitat social actual, Càritas s’ha hagut d’estructurar molt. Les bases, però, les varen posar fa dècades preveres, religioses i persones voluntàries que atenien la gent necessitada des dels locals parroquials. Després hi ha hagut altres seus de Càritas unificades, sempre procurant mantenir l’esperit gràcies a tanta gent que hi ha col·laborat. Que aquest aniversari sigui perquè nova gent es plantegi la possibilitat d’oferir-se en voluntariat, perquè fa molta falta».