L’aigua de l’Ebre i la Catalunya seca

Aprofitar les avingudes de l’Ebre, com la d’aquests dies, per portar aquesta aigua cap a Barcelona, la Costa Brava i la Catalunya que beu, o hauria de beure, de rius tan eixuts com el Llobregat, el Ter, el Fluvià o la Muga. L’enginyer i articulista de Diari de Girona Joan Vila apuntava aquesta setmana que «prenent 1.000 m³/s de l’avinguda de l’Ebre durant 5 dies seguits, s’hauria acabat la sequera a les conques internes». Vila tocava així un tema que, fins fa poc, ha estat gairebé tabú a Catalunya: transvasar l’aigua de l’Ebre. La interconnexió de conques és un projecte que per als diferents governs de la Generalitat, sense anar més lluny per a l’actual, no és el camí a seguir. Els detractors de la interconnexió de conques sostenen que no es tracta de portar més aigua cap a Barcelona, sinó «d’aprofitar millor els recursos existents». D’acord. Però de la mateixa manera que esprémer els recursos de l’Ebre no és considerat «ecològic», per què es tenen menys miraments per deixar en mínims els cabals del Ter o de la Muga? Què és més fàcil, i ràpid, portar aigua de l’Ebre interconnectant les conques o començar a fer, i ja veurem quan estan acabades, dessaladores per tota la Costa Brava? Amb quina energia funcionaran totes aquestes dessaladores?

«No pot ser que mig país tingui abundància d’aigua a través de l’Ebre que l’altra meitat, on viu el 80% de la població, no en tingui... Crec que és primordial la connexió de l’Ebre amb l’àrea de Barcelona». Això no ho diu cap empresari turístic, ni cap pagès de la zona del Baix Ter o de l’Empordà que sap que no podrà regar. Són declaracions d’un alcalde, Josep Bofill de l’Escala, que aquesta setmana en una entrevista a l’EMPORDÀ es posiciona obertament a favor de la interconnexió de conques. Una postura que, almenys en públic, ha costat de sentir a la immensa majoria de polítics del país, de tots els colors, pel desgast electoral que podria representar pels seus partits a les Terres de l’Ebre. Una interconnexió que els col·legis d’enginyers catalans consideren que es podria executar en un termini de vuit mesos. I amb la manca d’aigua actual, les solucions a més llarg termini (desssaladores) poden no acabar arribant a temps per a molta gent.

«Una dessaladora a ple funcionament no és viable a la badia amb l’actual xarxa energètica»