«Una dessaladora a ple funcionament no és viable a la badia amb l’actual xarxa energètica»

L’Escala és un municipi actiu que forma part del tren capdavanter dels indrets turístics que fa temps que treballen amb la desestacionalització. Amb el pressupost aprovat, el govern afronta el primer any complet del nou mandat amb nombrosos objectius damunt la taula. L'encapçala Josep Bofill Testart (l'Escala, 1985), diplomat en Enginyeria Tècnica Industrial en Mecànica i Màster de Materials i Estructures. Va substituir Víctor Puga a l'alcaldia el 2022 i va ser reelegit amb una àmplia majoria de nou regidors a les darreres eleccions municipals.

Aquest és el primer exercici que presideix amb un pressupost totalment seu, del govern que lidera. Una responsabilitat més.

Ben cert. El de 2023 estava condicionat pel fet de ser any electoral i, amb un pressupost nou, en certa manera, inicies una legislatura. Un cop preparat el programa electoral i avalat amb els vots de la ciutadania, ara sí que comencem a desenvolupar les idees que hi portàvem, plasmades en un pressupost que és el més gran de la història de l’Escala. En ell hi ha una previsió d’inversions de nou milions d’euros, una xifra que sabem que no podrem executar al cent per cent aquest 2024 perquè formen part d’un programa plurianual. Ho hem fet així seguint les directrius dels serveis tècnics i d’intervenció. Ja vam explicar durant la campanya que representem un projecte continuista, en el sentit que mantenim l’aposta de difusió i aprofitament de la part cultural i patrimonial, enfocant el turisme des de la desestacionalització a través de la cultura. Aquest és el nostre pilar per a aquests quatre anys.

Un pressupost condicionat absolutament per l’encariment del cost dels serveis, un entrebanc important per als ajuntaments. I l’Escala no n’és una excepció.

Aquest fet ha condicionat, en primer lloc, les ordenances fiscals. Hem hagut d’ajustar els impostos i la recaptació. Bàsicament, han estat tres impostos que ens han permès equilibrar despeses i ingressos. Hem procurat fer el mínim impacte possible sobre els ciutadans, i això ha afectat la despesa corrent, sobretot en el capítol de personal i en la despesa de consumibles: electricitat, gas, serveis... Hem tingut la sort, entre cometes, que els grans serveis urbans ja estan licitats, sobretot el de recollida d’escombraries i neteja viària. Segurament si els haguéssim de licitar ara, estaríem parlant de molts més diners. L’ajust de les taxes ha estat menor, encara que és cert que aquesta situació ha afectat directament la despesa corrent, ja que hem passat de vint-i-un milions i mig a vint-i-dos i mig, és a dir, un milió d’euros els hem hagut de buscar en recursos ordinaris.

L’emergència climàtica en quin lloc la situa a l’escala de preocupacions dels temes que afecten el seu municipi?

En un lloc molt alt, sobretot pel que fa a la sequera, que sembla ser l’afectació més gran que produeix el canvi climàtic, ara per ara. Ens toca viure períodes de sequera més llargs i més intensos. També ens preocupen molt les onades de calor, per això projectem diversos projectes de refugis climàtics. Places que avui dia són dures, la nostra intenció és plantar-hi arbrat per a generar ombres naturals. Però l’aigua és el principal maldecap que tenim tots. Encara que l’Escala gaudeix de l’aqüífer del Baix Ter, el qual en condicions normals de funcionament d’extraccions hauria de garantir totalment el subministrament, ara bé, les seves condicions actuals són molt preocupants, amb un cabal ecològic molt per sota dels mínims establerts. Haurem de veure quines alternatives tenim. Ja n’hem plantejat alguna, com és el reaprofitament de l’aigua regenerada de la depuradora que gestiona el Consorci de la Costa Brava. Veurem quines alternatives són viables, a curt termini, en cas de necessitat.

«No pot ser que mig país tingui abundància d’aigua a través de l’Ebre i que a l’altra meitat, on hi ha més del vuitanta per cent de la població»

Quina valoració fa de les mesures que han pres fins ara les administracions superiors?

Aquest mes passem pel ple un manifest del Consorci del Ter, en el qual, a part de dir que durant aquests darrers anys no s’ha fet prou feina, es demana una qüestió transcendental com és la connexió de xarxes. No pot ser que mig país tingui abundància d’aigua a través de l’Ebre i que a l’altra meitat, on hi ha més del vuitanta per cent de la població, no en tingui, amb tres conques fluvials sota mínims. Amb l’agreujant que se les estigui esprement al màxim. Crec que és primordial la connexió de l’Ebre amb l’àrea de Barcelona, més que res perquè aquí, des del Ter, ja s’està dient que no es compleix el cabal mínim. Aquest fet, a part de l’abastament a la gent, també acaba tocant a tots els sectors econòmics. Des de l’administració general, que és la catalana, s’hauria de fer aquesta interconnexió.

És viable i possible una dessaladora d’abast comarcal a la badia de Roses, com demanen alguns ajuntaments?

Hem de tenir molts aspectes en compte. Un d’important és l’energètic. Segons els tècnics, per tenir una dessaladora potent en continu funcionament és complicat, es necessiten molts kW de potència i la xarxa que tenim no està preparada. En moments puntuals, a curt termini, una dessaladora és viable per a resoldre situacions greus, però en l’àmbit general d’abastament a tots els municipis caldria fer una gran inversió, a part de la destinada a la mateixa dessaladora, en tot el sistema d’abastament d’energia.

Això voldria dir que quan va arribar la línia de la MAT amb el missatge que era per a resoldre tots els problemes de la zona no era veritat. Fa temps que a l’Escala pateixen talls de llum.

Estem veient, cada any, els problemes que tenim. Serien dues coses en paral·lel, la de l’abastament d’energia a les cases, les empreses, els equipaments i la que hauria d’abastar a la dessaladora, si s’acabés fent. La inversió, com he dit, seria grossa pel que fa a la instal·lació i la xarxa que necessitaria, si es dona el cas que optéssim per aquesta alternativa.

Arribats a aquest punt, les necessitats energètiques també conflueixen amb la polèmica sobre com i on es volen instal·lar els parcs eòlics marins i terrestres, sense dubtar que, si volem ser més sostenibles, alguna acció caldrà fer, en terra o en mar.

És un altre debat, parcs eòlics, macroparcs d’energia fotovoltaica... Des de la Generalitat, s’està treballant en el Pla de planificació territorial. Crec que, com en tot, sempre es va tard. Llegia dies enrere un article del 2015 sobre l’aprofitament d’aigua regenerada i la recàrrega dels aqüífers i ens trobem, avui, que no acaba de ser real. Aleshores veníem de tres anys d’aiguats importants i, per tant, la sequera no era el tema central. Es deixaven aquells diners que es preveien per invertir per a fer altres coses. Vaja, és recurrent. Quan venen les emergències, sempre posem en el punt de mira mesures que ja s’haurien d’haver pres abans. Aquesta necessitat que tenim de producció d’energia local es contraposa al paisatgisme, l’afectació del medi ambient i ens trobem en aquesta discordança entre la necessitat i el proteccionisme de l’entorn.

«Quan venen les emergències, sempre parlem de mesures que ja s'haurien d'haver pres»

Veurem començar l’execució del projecte de renovació del passeig Lluís Albert aquest 2024?

Sí, aquest és el nostre objectiu. Estem pendents d’acabar de solucionar el tema de la piscina, perquè ens agradaria fer-ho en paral·lel. Si desenvolupem la part del passeig sense fer aquesta altra, després serà complicat actuar-hi. Aquest és un projecte que tenim dins dels fons Next Generation i que hem de justificar com a fet el 2026, per tant, l’haurem d’executar el pròxim hivern, tant sí com no.

La solució definitiva per al tema de l’antiga piscina del Miramar quina serà: enderroc, mirador...?

Teníem un escull que hem superat amb el canvi de direcció del Departament de Costes de l’Estat a Girona. Ara hem d’esperar l’aprovació del Ministeri que és qui finalment decideix. La nostra proposta és fer un espai que sigui un mirador amb dues funcions clares. Una és acostar la gent al mar, gaudint d’aquest espai que és privilegiat, i l’altra, que és la més important i que hem defensat sempre, com és defensar el mur del passeig dels temporals. Tenim clar que en aquest punt, un cop desaparegués l’estructura de la piscina, quedaria totalment exposat i seria un risc molt gran.

Si anem cap a Empúries, veiem que la urbanització dels carrers del sector Emperadors continua pendent, però vostè el va marcar com un dels objectius del mandat.

L’objectiu és iniciar-ho el setembre d’aquest any. Hem mantingut converses amb l’associació de veïns i hem acostat postures. Veníem d’un projecte enquistat des del 2011, es van anar resolent els processos judicials i, un cop aclarit aquest tema, es va tornar a engegar la licitació, que va quedar aturada per la pandèmia. Un cop renovat el projecte, incorporant-hi algunes de les demandes que hi havia del veïnat per a enfocar l’obra per a la mateixa urbanització i ajustant els pressupostos. Crec que ja hem arribat a un punt de consens que ens avala per a tirar endavant l’obra. Esperem aprovar el projecte definitivament en el ple de març per engegar la licitació i actuar a partir de setembre. A part de les millores d’enllumenat, seguretat i vialitat, en aquest sector l’abastament d’aigua i clavegueram també és molt precari.

«Ens trobem en la discordança entre la necessitat i el proteccionisme de l'entorn»

A diferència d’altres municipis, el servei de neteja el tenen actualitzat, però ha manifestat la voluntat d’incidir molt en el reciclatge.

Sí. Amb el reciclatge estem un xic per sobre de la mitjana de Catalunya, però aquest no és el nostre desig. L’objectiu és anar avançant, per això en el pressupost d’aquest any hem incorporat una partida de trenta mil euros per a l’estudi d’implantació d’un nou sistema de recollida porta a porta en alguns barris i, sobretot, enfocat en els establiments comercials. Creiem que aquí tenim el gran marge de maniobra per a incrementar el percentatge de reciclatge en el municipi.

La neteja de platges també és damunt la taula. Tan deficient és?

Farem una nova licitació del servei. L’any passat ja vam apostar per ampliar el pressupost. Ho vam licitar amb unes condicions que creiem que eren les oportunes, però vam caure en la problemàtica de sempre dels concursos oberts. Com que no es pot limitar l’àmbit territorial, va guanyar una empresa de Madrid, amb la màxima puntuació en el concurs. L’adjudicació es va fer el mag i el servei va començar el juliol a empentes i rodolons, sense estar a l’altura d’allò que el plec indicava. Vam liquidar-ho i, aquest any, a part de la puntuació del preu ofert, hem incorporat una part de memòria descriptiva de les millores que podria fer una empresa del territori. Esperem que aquest any puguem tenir un servei de qualitat per a la neteja de les platges.

La Unitat d’Escolarització Compartida ja és una realitat. Ha costat tenir-la, una reivindicació de llarg recorregut.

Finalment, es va posar en marxa el mes de gener passat. Feia anys que l’Institut El Padró la reclamava. La dinàmica del dia a dia millorarà. La formació específica dels alumnes implicats està més encaminada a temes manipulatius, els podrem incorporar en pràctiques a la brigada municipal. És una bona alternativa per a totes les parts i per a la dinàmica educativa del centre.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ