L’escriptura manuscrita està en risc d’extinció?

Els àpats en companyia poden ser alguna cosa més que una simple trobada per menjar. Diuen els experts que menjar sempre és millor fer-ho acompanyats i que s’hauria de fer així, com a mínim un cop al dia. Menjar, a part que l’aliment en si és una font de salut, pot sumar un altre actiu de salut, la interactuació social. És a dir, trobar-se per dinar, pot ser una excusa per passar una bona estona, en bona companyia, amb una conversa agradable i a vegades profitosa.

De fet, en alguns tipus d’àpats es parla molt, i es converteixen en una tertúlia. Ara mateix en recordo un, d’àpat, en què durant la conversa va sortir la paraula manuscriptura. «Quina paraula tan bonica», vaig pensar quan la vaig sentir, i vaig intentar recordar quan l’havia sentit per primera vegada i quan va ser el darrer cop i em va ser impossible fer memòria. Llavors, vaig pensar que la prendria com si fos nova: «Però, per què? Doncs, per aprendre».

"Cal dir que, tant la lectura com l’escriptura, proporcionen plaer als seus amants"

Revisem ara, en un moment, el fet que tot i que en totes les llengües del món, es parla molt, i molt més que no pas s’escriu, el fet d’escriure és un bon costum, antic i ben arrelat. Com ho és el de llegir. Encara que hi ha algunes llengües que només són parlades, cosa que les posa en una situació d’alt risc de desaparició.

De fet, mirant la llarga història de la humanitat podem observar que la nostra paraula, la manuscriptura, no és tan antiga. Tot i que s’ha de tenir en compte que l’aparició de la impremta la va frenar i la de l’ordinador l’ha ressituat. En algun lloc consta que, en els manuscrits, s’hi posaven notes al costat, per fer més fàcil i entenedora la seva lectura i la narració. Matisarem que, en escriure, llegir i escoltar, quan hi ha una interrelació social, també hi ha una acció positiva contra la solitud no volguda de moltes persones.

"En escriure a mà, hi ha una especial concentració destinada a relacionar pensaments, idees o sentiments i paraules per dotar-les de sentit que pugui emocionar"

Cal dir que, tant la lectura com l’escriptura, proporcionen plaer als seus amants. En escriure a mà, hi ha una especial concentració destinada a relacionar pensaments, idees o sentiments i paraules per dotar-les de sentit que pugui emocionar. Cal tenir una idea, saber parlar i saber de lletra, és a dir, saber escriure, utilitzant un vocabulari adequat i una destresa suficient per escriure. Fer arribar allò escrit a moltes persones, és important. Però la producció literària dels antics manuscrits no ha estat mai gaire estesa, atesa la dificultat de la seva difusió. Quan un escriu, el text s’ha d’entendre bé i ha d’agradar, tant a l’escriptor/a com al/la lector/a. En el manuscrit, hi ha una relació directa entre les ordres donades pel cervell a la vista i a les mans. El resultat que es busca és una lectura amena, àgil, divertida, entenedora, educadora i que arribi al/la lector/a.

La comunicació escrita ha d’aconseguir una interrelació personal i generar sensacions de benestar, alegria, i de compartir coneixements i sensacions. Vist així no ens podem permetre que la manuscriptura desaparegui. Perquè no ens podem permetre perdre aquest recurs tan valuós.

Quan veiem un infant fent els seus primers gargots, o algú que escriu amb la mirada mig perduda o una mà que, tot i tremolosa, deixa les seves impressions sobre un paper en blanc, sabem que la manuscriptura no ha desaparegut.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ