Pel benestar animal a Roses

El passat mes de setembre va entrar en vigor la nova llei de benestar animal convertint-se en la primera llei estatal que regula els drets i la situació dels animals domèstics. La nova normativa planteja diferents mesures pensades en fer millor la vida de les mascotes. Es calcula que més del 40% de persones al país compta a casa amb un animal de companyia, elevant-se aquesta xifra encara més durant els anys de pandèmia on moltes persones durant el confinament van decidir fer-se amb un gat o un gos. Aquesta llei no està exempta de crítiques, alguns critiquen que és massa laxa, i altres creuen que es queda curta a l’hora de regular drets i deures. Segons el meu punt de vista crec que aquesta llei era necessària i urgent. No podem concebre la nostra societat com a completa si no s’integren els drets dels animals que formen part de la nostra vida i que sostenen la salut mental de tantes i tantes persones. De fet, aquesta norma no només regula els drets des d’una visió ciutadana sinó que també obliga als ajuntaments a prendre mesures.

«No podem concebre la nostra societat com a completa si no s’integren els drets dels animals que formen part de la nostra vida i que sostenen la salut mental de tantes i tantes persones»

A Roses, ja fa anys que molts sectors socials reclamen inversió i mesures per millorar en aquest aspecte. Històricament va ser l’Associació Amics dels Animals de Roses la que es preocupava pel compliment d’aquests drets, però per manca de relleu generacional i per la complexitat burocràtica s’ha anat perdent el teixit associatiu que fa aquesta feina. Al poble ara mateix no hi ha cap protectora municipal ni recurs que doni resposta a aquestes necessitats. De fet, dels animals perduts se’n cuida la Policia Local portant-los al dipòsit municipal de cotxes fins que no troba el seu propietari, en cas que estiguin xipats. Poc més. Una gàbia de pocs metres i la bona fe vocacional de la gent. Estem molt lluny de ser un poble amable amb els animals. No han estat mai una prioritat i més enllà de la nova legislació que obliga als consistoris a fer-se responsable d’allò essencial, hem de posar-nos les piles. Potser cal integrar un veterinari a la plantilla de l’Ajuntament, treballar per crear una protectora municipal o crear una línia de subvencions específica. Posar els mitjans per tenir-ne cura. Ells segur que ho farien.