El periscopi
Pel benestar animal a Roses
«Estem molt lluny de ser un poble amable amb els animals. No han estat mai una prioritat i més enllà de la nova legislació que obliga als consistoris a fer-se responsable d’allò essencial, hem de posar-nos les piles»
El passat mes de setembre va entrar en vigor la nova llei de benestar animal convertint-se en la primera llei estatal que regula els drets i la situació dels animals domèstics. La nova normativa planteja diferents mesures pensades en fer millor la vida de les mascotes. Es calcula que més del 40% de persones al país compta a casa amb un animal de companyia, elevant-se aquesta xifra encara més durant els anys de pandèmia on moltes persones durant el confinament van decidir fer-se amb un gat o un gos. Aquesta llei no està exempta de crítiques, alguns critiquen que és massa laxa, i altres creuen que es queda curta a l’hora de regular drets i deures. Segons el meu punt de vista crec que aquesta llei era necessària i urgent. No podem concebre la nostra societat com a completa si no s’integren els drets dels animals que formen part de la nostra vida i que sostenen la salut mental de tantes i tantes persones. De fet, aquesta norma no només regula els drets des d’una visió ciutadana sinó que també obliga als ajuntaments a prendre mesures.
«No podem concebre la nostra societat com a completa si no s’integren els drets dels animals que formen part de la nostra vida i que sostenen la salut mental de tantes i tantes persones»
A Roses, ja fa anys que molts sectors socials reclamen inversió i mesures per millorar en aquest aspecte. Històricament va ser l’Associació Amics dels Animals de Roses la que es preocupava pel compliment d’aquests drets, però per manca de relleu generacional i per la complexitat burocràtica s’ha anat perdent el teixit associatiu que fa aquesta feina. Al poble ara mateix no hi ha cap protectora municipal ni recurs que doni resposta a aquestes necessitats. De fet, dels animals perduts se’n cuida la Policia Local portant-los al dipòsit municipal de cotxes fins que no troba el seu propietari, en cas que estiguin xipats. Poc més. Una gàbia de pocs metres i la bona fe vocacional de la gent. Estem molt lluny de ser un poble amable amb els animals. No han estat mai una prioritat i més enllà de la nova legislació que obliga als consistoris a fer-se responsable d’allò essencial, hem de posar-nos les piles. Potser cal integrar un veterinari a la plantilla de l’Ajuntament, treballar per crear una protectora municipal o crear una línia de subvencions específica. Posar els mitjans per tenir-ne cura. Ells segur que ho farien.
- Aquesta és l’experiència gastronòmica més exclusiva de l’: un menú d’Estrella Michelin
- Ni repel·lents ni cremes: aquest és el millor truc per acabar amb els mosquits aquest estiu
- Mor un home ofegat en una platja de El Port de la Selva
- Pacients amb càncer de mama metastàtic lluiten per accedir a dos fàrmacs vitals: «Sense aquesta medicació, ens morim»
- L'aparició d'un testimoni del foc de Portbou, una de les claus per encerclar el sospitós
- El Consell Comarcal rescindeix el contracte a la protectora de Figueres després de detectar 'nombroses irregularitats
- Roba d'una estrebada la cadena d'or del coll d'un home a Figueres i el detenen poc després
- Fan un visita al restaurat mas de les Torres de Vilanova de la Muga