Opinió | El periscopi
Pel benestar animal a Roses
«Estem molt lluny de ser un poble amable amb els animals. No han estat mai una prioritat i més enllà de la nova legislació que obliga als consistoris a fer-se responsable d’allò essencial, hem de posar-nos les piles»
Un gos de la raça Eurasier.
El passat mes de setembre va entrar en vigor la nova llei de benestar animal convertint-se en la primera llei estatal que regula els drets i la situació dels animals domèstics. La nova normativa planteja diferents mesures pensades en fer millor la vida de les mascotes. Es calcula que més del 40% de persones al país compta a casa amb un animal de companyia, elevant-se aquesta xifra encara més durant els anys de pandèmia on moltes persones durant el confinament van decidir fer-se amb un gat o un gos. Aquesta llei no està exempta de crítiques, alguns critiquen que és massa laxa, i altres creuen que es queda curta a l’hora de regular drets i deures. Segons el meu punt de vista crec que aquesta llei era necessària i urgent. No podem concebre la nostra societat com a completa si no s’integren els drets dels animals que formen part de la nostra vida i que sostenen la salut mental de tantes i tantes persones. De fet, aquesta norma no només regula els drets des d’una visió ciutadana sinó que també obliga als ajuntaments a prendre mesures.
«No podem concebre la nostra societat com a completa si no s’integren els drets dels animals que formen part de la nostra vida i que sostenen la salut mental de tantes i tantes persones»
A Roses, ja fa anys que molts sectors socials reclamen inversió i mesures per millorar en aquest aspecte. Històricament va ser l’Associació Amics dels Animals de Roses la que es preocupava pel compliment d’aquests drets, però per manca de relleu generacional i per la complexitat burocràtica s’ha anat perdent el teixit associatiu que fa aquesta feina. Al poble ara mateix no hi ha cap protectora municipal ni recurs que doni resposta a aquestes necessitats. De fet, dels animals perduts se’n cuida la Policia Local portant-los al dipòsit municipal de cotxes fins que no troba el seu propietari, en cas que estiguin xipats. Poc més. Una gàbia de pocs metres i la bona fe vocacional de la gent. Estem molt lluny de ser un poble amable amb els animals. No han estat mai una prioritat i més enllà de la nova legislació que obliga als consistoris a fer-se responsable d’allò essencial, hem de posar-nos les piles. Potser cal integrar un veterinari a la plantilla de l’Ajuntament, treballar per crear una protectora municipal o crear una línia de subvencions específica. Posar els mitjans per tenir-ne cura. Ells segur que ho farien.
- El personal del Consell Comarcal de l’Alt surt al carrer per reclamar millores laborals: “Estem cansades de paraules, volem fets!”
- Aquests són els 5 plans que no et pots perdre pel pont de la Puríssima a l'Alt Empordà
- Narcís Bardalet, forense: “Les primeres a veure Dalí embalsamat van ser unes putes”
- L'Ajuntament de Figueres desencalla el projecte de la nova residència de la Fundació Altem
- Figueres no haurà de tenir Zona de Baixes Emissions al gener gràcies a la millora de la qualitat de l'aire
- El Consell de Ministres aprova licitar les obres per duplicar la variant de Figueres per 98,8 milions d'euros
- Jordi Gonzalvo, entrenador de futbol: “La pressió del públic de Figueres en el camp del Far ajudava moltíssim a la Unió”
- Educació aprova l'allargament del conveni per a la construcció de l'Escola Carme Guasch de Figueres
