El tarannà «a favor de»

És sabut ja fa uns anys, per nombrosos estudis, analistes, sociòlegs, politòlegs i científics socials, que estar en contra d’una situació, fet, circumstància, malifeta, en fi, problema de l’índole que sigui, és més fàcil, simple, fins i tot còmode, si a més es dona en un context de posat contracultural o «progre», molt estès els darrers anys a força moviments socials i més encara a plataformes «anti». La cultura del no, s’ha dit i repetit, està molt estesa, comparat amb la cultura del sí, que no vol dir un sí a cegues o un xec en blanc.

Estar en contra i aglutinar la gent en contra, és molt fàcil, ràpid (i més amb les xarxes socials), sovint demagògic i sovint també gratis o barat, perquè no pocs els que estan en contra de tal cosa o tal problema, la resta del dia estan compromesos en la transformació de la realitat, que sovint és la causa precisament d’aquest problema, malifeta o injustícia. Estar a favor de o la cultura del sí, en canvi, requereix acords que impliquen empatia, temps, vincles de confiança i, sobretot, fer pedagogia, no demagògia.

Tot plegat encareix més els esforços, l’energia a desplegar, el temps… A més s’han d’acceptar els matisos i la pluralitat. Sí crític, sí amb condicions, sí, però a quin ritme, sí, però amb quins objectius, amb quina metodologia, amb quina tàctica, amb quina estratègia, sí, però qui ho lidera, sí, però amb qui ens aliem, sí però més fonamentat, sí però amb més dades, amb contrapartides, etc.

"Segons Marilyn Ferguson: 'Si adoptem una perspectiva crítica i radical, ens centrarem en allò que no s’ha de fer. Si adoptem una actitud creativa, positiva i proactiva, sabrem i farem el que hem de fer, que de retruc arraconarà el que no s’ha de fer"

Són molts els matisos i condicionants del sí, el no és més ràpid, simple, fins i tot subjecte a instrumentalització emocional, passional, etc., i més si s’embolcalla de consignes, argumentaris o dogmes que se’ls vesteix de científics quan científicament se’ls pot rebatre perfectament.

Ara bé, el problema més greu és el contrast en àmbits o sectors socials on prolifera molt el no i, en canvi, hi ha un gran dèficit, enorme, de projectes, de propostes, d’iniciatives, d’acció proactiva, on el gruix de l’energia, dels diners, del temps, dels recursos, s’esmerça en problemes o molt locals, simbòlics, identitaris, sovint inflats, amplificats, imaginaris, etc., mentre al costat mateix, en present, hi ha una realitat social en procés de deteriorament, degradada, injusta o insostenible, que afecta majories socials i els del no, ni la veuen. Sempre tinc present Marilyn Ferguson: «Si adoptem una perspectiva crítica i radical, ens centrarem en allò que no s’ha de fer. Si adoptem una actitud creativa, positiva i proactiva, sabrem i farem el que hem de fer, que de retruc arraconarà el que no s’ha de fer».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ