En Rin Tin Tin no tenia tita?

Que tiri la primera pedra qui de petit no hagués jugat a lladres i policies o no s’hagués penjat una estrella de xèrif anant vestit de vaquer de l’Oeste. Reconec que parlo de temps passats i que aquestes alegries infantils estaven molt masculinitzades. La tele, sovint en blanc i negre, ens tenia ben estabornits. Fa anys, no em feu dir quants, algú em va sorprendre dient que entre el caporal Rusty i el seu gos Rin Tin Tin –un pastor alemany llest com una mustela– hi havia trampa. Que algun dels animals de la sèrie no tenia tita i que, en realitat, alguns d’aquests, eren gosses molt intel·ligents. Ves a saber quina és la veritat de l’assumpte. Només sé que els pastors són la imatge més popular dels anomenats gossos policia.

Tornant als polis i lladres, allò que abans era un joc de carrer, avui és una realitat dels nostres dies. No hi ha moment que no sentim a dir que han detingut algú en qualsevol lloc de la comarca: ara robant coure, ara traficant amb herba, després fugint d’un control o, més tard, assaltant una pobra àvia indefensa. Els anomenats cossos de seguretat –Mossos d’Esquadra, Policia Local, Policia Nacional i Guàrdia Civil– fan la seva feina en funció de les competències que tenen. Res a dir, o molt a dir, perquè entre una cosa i una altra s’està produint un fenomen que necessita un punt final, un prou, un cop de puny sobre la taula.

"Massa sovint exigim a les nostres policies locals i guàrdies urbanes que assumeixin papers que no els toca fer"

I és que massa sovint exigim a les nostres policies locals i guàrdies urbanes que assumeixin papers que no els toca fer. La punyetera veritat és que fa temps que la Conselleria d’Interior fuig d’estudi en una situació clau, no té prou agents dels Mossos d’Esquadra per ser pertot arreu i la situació ha acabat derivant en una realitat incontestable: els ajuntaments que tenen cos propi de policia municipal han de dimensionar les seves plantilles a les necessitats de l’anomenada seguretat ciutadana, la qual cosa acaba anant en detriment –en alguns casos volgut pels mateixos cossos locals– de la feina que s’espera de la policia de proximitat. I ja no en parlem dels pobles que han d’assumir un cos de vigilants municipals perquè allà els Mossos tampoc no hi arriben.

I tot plegat amaga una altra veritat com un temple, com és el fet que, des de fa temps, des de l’Alt Empordà es reivindica una regió policial pròpia, ja que malauradament aquest territori té molt de suc... Una petició que durant la passada campanya electoral va liderar Tots per l’Empordà i que es van fer seva moltes candidatures que avui governen. És hora de posar fil a l’agulla i exigir que cadascú afronti els seus deures i no passi el mort a qui no té prou recursos per afrontar-ho. O, si cal, ampliar les atribucions de les policies locals o criem tants Rin Tin Tin com faci falta. Amb tita o sense.