Si són bons per al país, són bons per a la comarca

A Catalunya, tenim l’oportunitat d’aprovar els pressupostos més alts de la història, uns pressupostos que ascendeixen a 43.700 M€, xifra que significa 2.400 M€ més que els del 2023.

Un creixement que es distribuirà, sobretot, a inversions en Salut, Educació i Drets socials. Això vol dir més mestres, més metgesses, més places per a l’atenció de la gent gran, més infraestructures i habitatge social (fins als 10.000) i més agents de Mossos.

A la nostra comarca, l’Alt Empordà, les inversions s’incrementen un 74% i passen dels 24 M€ als 41,8 M€, xifra que equival a una despesa de 286€ per habitant, situant-se per sobre de la mitjana de Catalunya (que és de 248 €). Inversions destinades a conservar i millorar carreteres, remodelar l’estació de Vilamalla, restaurar espais ambientals desnaturalitzats, soterrar línies elèctriques en punts sensibles, inversions en espais de salut, desplegament de la fibra òptica a la comarca o la construcció de la plataforma marina, la prova pilot per al desenvolupament de renovables marines flotants.

L'eòlica marina dispara la inversió de la Generalitat a l'Alt Empordà: de 125 a 286 euros per habitant

Hem de deixar enrere les antigues maneres de fer–amb polítiques de campanar i clientelismes–. Hem de deixar pas a una nova manera de governar que miri per la Catalunya sencera.

Calen inversions i estructures de país que facin de Catalunya un lloc on els joves tinguin present i futur; un lloc on el talent es pugui quedar, les empreses siguin capdavanteres en els seus sectors, la pagesia visqui – i no sobrevisqui – amb preus justos o on la cultura sigui un dret a l’abast de tothom i la llengua el lligam d’identitat. Un país que camini cap a una sobirania energètica lliure de combustibles fòssils i una sobirania alimentària que no ens faci dependents de conflictes globals.

La política només té sentit si és útil per a la ciutadania i l’aprovació d’aquests pressupostos és una eina eficaç. Els que s’hi oposen, eviten que arribin més recursos a la ciutadania i això no és fer política, sinó que és menystenir el benestar dels catalans i catalanes a canvi d’uns vots que no es mereixen.