Som una fàbrica de nens i joves angoixats

"Bah... No té importància, són coses de nens". "Res... Ximpleries d’adolescents". Un nen que es frustra perquè és l’únic de la classe que no l’han convidat a una festa d’aniversari. Una nena que plora perquè la seva amiga li ha deixat de parlar. Un noi amargat, perquè les noies de l’institut no li fan cas. Una estudiant que veu que no aconseguirà la nota de tall que necessita a la selectivitat. Una altra que veu que no arriba a tot: exàmens, classes de música, entrenaments de ballet... Tenim tendència a treure-hi importància. "No et preocupis, ja li passarà", diuen. Que si "coses de nens", que si "ximpleries d’adolescents". Nens i adolescents a qui, massa sovint, els adults no ens aturem a escoltar i, de cop, la patacada: les autolesions entre nens i joves gironins han crescut un 56% en només quatre anys.

Creixen un 56% les autolesions entre nens i joves gironins

Són nens, adolescents o joves menors de 25 anys. Tots angoixats. Els psicòlegs asseguren que, en la immensa majoria dels casos, aquestes autolesions estan molt lluny de ser una tendència suïcida. L’objectiu "no és treure’s la vida", sinó "calmar l’angoixa que senten". La majoria són noies i, això, no es pot deixar de banda, molts d’aquests joves arriben a la decisió d’autolesionar-se per un pur efecte contagi. Ho han vist a Tiktok... No es tracta de culpar les xarxes socials o l’abús dels mòbils. Per molt que sigui cert, seria massa fàcil. Aquestes xarxes socials, aquests mòbils, aquesta falta de capacitat per parlar amb algú que no sigui a través de la pantalla, aquesta pressió socials per "triomfar"... Tot això els hi hem donat nosaltres, com a adults, com a societat. I fer-los servir com excusa és purament covard. 

Una notícia com aquesta —"Les autolesions entre nens i joves gironins han crescut un 56% en només quatre anys"— hauria de ser suficient perquè, tots plegats, com a societat ens aturéssim i penséssim: què estem fent malament?

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ