Opinió

Els 33 del Circuit

"Malgrat aquesta situació aparentment desfavorable per al Circuit de Montmeló, penso que s’ha de seguir apostant fermament per les seves instal·lacions i les seves curses"

Max Verstappen i Fernando Alonso en el podi de Brasil. | SEBASTIAO MOREIRA/EFE

Max Verstappen i Fernando Alonso en el podi de Brasil. | SEBASTIAO MOREIRA/EFE

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

La temporada passada la Fórmula 1 va tenir un número màgic: el trenta-tres. Era el somni dels fans de Fernando Alonso, que esperaven veure’l guanyar una altra carrera i omplien les xarxes de mems amb aquesta xifra bessona. El mateix pilot va jugar amb aquest fenomen, publicant vídeos de trenta-tres segons o fent una cursa estàtica de la mateixa durada. Aston Martin també va fer el mateix amb publicacions de trenta-tres plans, mentre molts famosos i marques també es van sumar a aquesta bogeria col·lectiva. Però el Nano format a l’Escala va quedar-se a les portes del triomf, i haurà d’esperar al nou campionat que arrenca el 29 de febrer. L’última vegada que va pujar a l’esglaó més alt del podi va ser el 12 de maig de 2013 al Gran Premi d’Espanya a Montmeló. Una cursa que, aquesta setmana, hem sabut que torna a estar en risc després del 2026.

La notícia de la tornada de la F1 a Madrid per deu anys ha reobert el debat sobre la viabilitat del Circuit de Catalunya i, sobretot, de la seva prova a la categoria reina. El projecte madrileny diu que no costarà res als contribuents, perquè tot serà finançat per inversors privats, tot i que està impulsat per Ifema, un consorci de capital majoritàriament públic. Per tant, ja veurem com acaba. Aquí, en canvi, Montmeló segueix acumulant pèrdues milionàries des de 2009 que són cobertes per injeccions econòmiques del seu principal accionista, la Generalitat de Catalunya.

Jo ho tinc clar. Malgrat aquesta situació aparentment desfavorable per al circuit català, penso que s’ha de seguir apostant fermament per les seves instal·lacions i les seves curses. Segons dades del mateix Circuit, la seva activitat genera un impacte econòmic de 326 milions, 2.670 llocs de treball a jornada completa de manera directa i indirecta; i un retorn fiscal és de gairebé cinquanta milions d’euros. És evident que la seva gestió es pot millorar, com demostra l’actual pla de sostenibilitat i viabilitat, però Catalunya té en el Circuit una gran plataforma de projecció mundial, que també s’ha de tenir en compte, a més de donar suport a moltes empreses del sector i a complaure un país amb benzina a la sang.

Casualment, aquest any el Circuit fa trenta-tres anys. Serà un senyal?