Opinió

Entre el miracle i el desastre

«El sector del vi empordanès, que presideix Carme Casacuberta, gaudeix avui d’una bona salut. Arribar aquí no ha estat gens fàcil. Ningú ha regalat res»

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

Fa uns dies, gaudíem d’un dels últims regals desembolcallats durant les passades festes quan una frase em va cridar l’atenció: «Entre el miracle i el desastre». La sommelier Clara Antúnez manllevava aquestes paraules de la cançó La gent que estimo, d’Oques Grasses, per definir aquest procés, gairebé màgic, que comença abans de plantar el cep i que acaba dins d’una copa. Un trajecte fràgil en què l’èxit i el fracàs depenen d’innombrables condicionants imprevisibles malgrat la intervenció humana. Érem a Empordàlia, en una experiència enomusical solidària organitzada pel celler i La Gastronòmica, el projecte personal i professional que aquesta experta en nutrició i comunicació comparteix amb Jaume Montanyà. Un grapat de persones afortunades gaudíem d’aquest maridatge de vi i música interpretada pel violoncel·lista Edgar Casellas i el violinista Naeon Kim.

Em va sorprendre escoltar que la majoria dels assistents eren de més enllà de les comarques gironines, un espai on actualment els vins de la Denominació d’Origen (DO) Empordà gaudeixen de bona salut. Tot i que molts recordem encara quan no eren ni profetes ni habituals a les cartes de la restauració local. No estan tan lluny aquells dies en què els nostres vins –els d’aquí i altres zones de Catalunya– es veien arraconats per riojitas, una paraula que sempre recordaré d’una conversa amb el president de les Bodegues Torres del Penedès, Miguel A. Torres.

«Vivim en un entorn amb un sòl privilegiat, un clima benigne, banyat per la Mediterrània i pentinat per la Tramuntana. Quatre característiques que en mans dels nostres viticultors es converteixen en un regal sublim. Llarga i generosa vida als nostres vins!»

El sector del vi empordanès, que presideix Carme Casacuberta, gaudeix avui d’una bona salut. Arribar aquí no ha estat gens fàcil. Ningú ha regalat res. Han estat necessaris canvis generacionals, un afany de transformació i fins i tot, un ajust de marca per aconseguir fites impensables fa només dues dècades. El fruit són més de sis milions d’ampolles comercialitzades fa dos anys, una reputació creixent i centenars d’activitats organitzades als cellers, que veuen en l’enoturisme una important font d’ingressos.

Vivim en un entorn amb un sòl privilegiat, un clima benigne, banyat per la Mediterrània i pentinat per la Tramuntana. Quatre característiques que en mans dels nostres viticultors es converteixen en un regal sublim. Llarga i generosa vida als nostres vins!