La ràbia de l'Orriols

Jordi Pujol va ser torturat i empresonat pel franquisme, però ni tan sols en els primers compassos de la postdictadura no va exhibir el més mínim ressentiment en públic, i va continuar així tota la resta de la seva carrera política. Molts altres líders catalans van fer exactament el mateix i amb el mateix mèrit, però Pujol n’és un bon exemple perquè, a més, ho va dir: el ressentiment no té èxit en política. Al món n’hi ha proves a cabassos. Nelson Mandela va estar 27 anys a la presó i, quan en va sortir, va dialogar amb els seus repressors exhibint sempre un aire d’avi afable i entranyable. El somriure de Mandela va salvar Sud-àfrica d’una guerra civil. En un sentit totalment contrari, Giorgia Meloni, primera ministra d’Itàlia i líder d’un partit nostàlgic del feixisme, va iniciar la seva carrera al Parlament amb un 4% dels vots i es va obrir pas amb un discurs agressiu i una expressió crispada; els seus ulls glaçats i els seus llavis tensos semblaven indicar que, en algun lloc del seu petit cos, portava amagada una pistola. Però quan ha volgut arribar al poder de debò la seva expressió s’ha suavitzat i ha deixat les tonteries mussolinianes per als subordinats. Ara Meloni somriu i ja no vol sortir de la UE. Ha reservat les fòbies per a la intimitat.

MAPA | Consulta els pobles de l'Empordà on més vots van sumar Aliança Catalana i Vox

Sílvia Orriols és una desconeguda, però el que n’hem vist expressa un odi al musulmans que intimida qualsevol persona de pau. Orriols és dura, molt dura, és la Harry el brut de Ripoll. Està ressentida per una conspiració islàmica imaginària i s’adreça a altra gent enfadada. N’hi ha molta, o sigui que té via lliure per fer camí. Però si no s’endreça, es relaxa, somriu una mica i deixa de parlar de dones amb parracs al cap com una trabucaire fòbica té un sostre assegurat. A la bona gent la ràbia li fa por. I la majoria som bona gent, oi? O no?

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ