La veritat és que em va costar entendre la ubicació en el calendari de les festes de Carnaval. Que si s’ha de comptar quaranta dies enrere del Diumenge de Rams per trobar el darrer dia de la festa o que comença set setmanes després de la primera lluna plena després del solstici d’hivern. Un embolic.

Reconec que he hagut de tornar a repassar-ho per escriure-ho.

Així les coses, no és d’estranyar que la festa sigui, com el seu calendari, una disbauxa des del Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra.

Com passa amb la majoria de festes religioses o, si més no, reconegudes pel catolicisme com aquesta, l’envolten un seguit de tradicions arrelades i que el temps ha adaptat als costums actuals, sense perdre l’essència.

La coca de llardons, el Rei i la Reina, l’enterrament de la sardina i el que més coneixem avui dia, les carrosses, les colles i les disfresses.

«Des del punt de vista de l’espectador i, sobretot, per a la mainada, no és una bona imatge la que donen alguns participants que, emparats per la permissivitat de la festa, aprofiten per passar-se de voltes durant els Carnestoltes»

«Carrus Navalis», sembla l’origen de l’etimologia de la paraula i que era una processó de màscares que es feia, en èpoques romanes, durant l’avarada d’una nau. El temps ha transformat els balls d’antifaços, en rues de carrosses que les colles fa mesos que decoren, disfresses enginyoses i treballades, sovint fetes artesanalment i que donen color a unes desfilades simpàtiques i divertides tant pels que hi surten com pels que la contemplen.

I malgrat que tothom visualitzi Roses, a l’Alt Empordà hi ha molts pobles que organitzen festes i desfilades acolorides i amenes. El problema de tot plegat és quan la festa se surt de mare, quan els participants es preocupen més pel consum que per la coreografia, quan la disfressa es va perdent al final de la rua, quan a alguns els costa anar en línia recta.

No és estrany veure un Mickey Mouse amb una cervesa a la mà, un Superman amb un cubata o a un Charlot fumant, mentre intenten ballar al ritme d’una música tropical que els deu retrunyir dins del cap.

És cert que la memòria es fa fonedissa quan ens convé i que molts dels que ara critiquem aquestes actituds en algun moment vàrem estar al mig de la festa i ens vam deixar endur pel moment. Però, s’ha de reconèixer que, des del punt de vista de l’espectador i, sobretot, per a la mainada, no és una bona imatge la que donen alguns participants que, emparats per la permissivitat de la festa, aprofiten per passar-se de voltes durant els Carnestoltes.